Josep M. Llauradó07/07/22 3:59
TW
0

Remenant a la xarxa he trobat l’enèsim exemple de la ideologia dominant a Occident, que fa tota la pinta que ha vingut per quedar-se: el liberalisme intervencionista (un oxímoron: el primer mot és fum i el segon ferro roent). Es tracta, com sap tothom i pateixen molts, de pregonar llibertat mentre el pregoner s’aprofita de l’estat per imposar la seva visió del món, sovint, per no dir sempre, amb tràfec econòmic del sector públic al privat. I sense complexos, com diuen ara els practicants d’aquest esport.
I vegin, com a exemple en el món de l’educació, on qualsevol meritori se sent digne del Nobel, la iniciativa del governador de Florida, Ron DeSantis, un dels paletos (o neocon, dit més finament) més destacats de la quadra Trump i secret aspirant a la Casa Blanca, per dedicar 106 milions de dòlars a un programa de formació de professors que du el sospitós (i groller) títol d’Iniciativa d’Excel·lència en Alfabetització Cívica.

El programa s’engegà fa un any amb la pretensiosa pretensió de proporcionar als professors i professores de les escoles d’aquell estat «un enfocament integral per elevar completament l’alfabetització i l’educació cívica per als estudiants i professors, més enllà de qualsevol estat de la nació», i inclou un estipendi (aquesta és la traducció més fidel del mot) de 3.000 dòlars per als educadors que completin la formació per obtenir l’aval.

No cal dir que sense més detall la cosa ja sona a dirigisme prescindible, d’aquells que sempre acaben en no-res en el millor dels casos i després d’haver buidat les arques públiques.

La iniciativa es concretarà a partir d’aquest tardor en «un curs en línia de 50 o 60 hores que constarà d’una introducció i cinc mòduls alineats amb els estàndards cívics i governamentals revisats», que s’afegirà a «una formació professional cívica d’estiu de 3 dies», i l’únic contingut més o manco concret que s’hi descriu és «el patriotisme basat en les històries personals de diverses persones que demostren qualitats cíviques, inclosos els relats en primera persona de les víctimes de les filosofies de govern d’altres nacions, que seran comparades amb les filosofies dels Estats Units». Més dirigisme? Sí, però sempre amb disfressa «liberal»...