Guillem FronteraPalma27/06/22 3:59
TW
0

Ala muntanyeta de llibres que procur tenir sempre localitzats, hi figura Entre amigas. Correspondencia de Hannah Arendt y Mary McCarty (1949-1975). Per si de cas, s’ha d’advertir que no és un conjunt de frivolitats i xafarderies (principi que a continuació serà relativitzat). I, no obstant, sí que parlen contínuament de divorcis, de vel·leïtats amoroses, de separacions i d’aventures sentimentals. No estranya en absolut que la nord-americana Mary McCarthy se sàpiga moure en ambients d’esquerra (made in USA, ben entès), on la lleugeresa no està barallada amb el pensament i on les llengües més esmolades poden tallar el coll d’una gran patum tan sols amb una alteració quasi imperceptible d’una frase feta. Però que igualment s’hi mogui a plaer la ben seriosa filòsofa política Hanna Arendt ja no és tan bo de comprendre.

En qualsevol cas, el llibre és un camp on han fruitat esplendorosament la ironia i el sarcasme, una forma de frivolitat que acompanya la crítica més severa i seriosa: i tot, servit damunt de les estovalles de l’amistat, de la confidencialitat, d’una mena d’associació espiritual que converteix les dues escriptores cadascuna en imprescindible per a l’altra. De les revelacions d’aquestes donasses brollen raigs daurats de filosofia, d’història, d’art, de política, de literatura... entre altres raons perquè alguns dels seus millors amics (i coneguts) figuren entre els exegetes més perspicaços del seu temps. Les frivolitats i les xafarderies d’aquestes dames formen una lectura apassionant –el lector voldrà saber com acaben les aventures que els passen o que comenten–, entretinguda –profitosa, per tant–, lucrativa, saturada d’humor en totes les seves versions, etc., etc., etc.

La xafarderia i la frivolitat poden aportar beneficis incomptables, però això no sempre es té en compte (o no s’hi té a bastament). Potser és perquè ens hem fet un embull entre la xafarderia i la barroeria, entre la frivolitat i la intranscendència. No se’ns en podria acusar amb gaire raó, de totes maneres, perquè constitueixen els grans principis dels nostres mèdia, i els joves aprenen aviat que el més important dels continguts informatius és la banalitat més grollera, l’estupidesa, l’estultícia més arrossegada.