Núria PascualPalma11/06/22 3:59
TW
0

Fer-se adulta és diametralment oposat al que imaginava de petita. Que no es malinterpreti: he rebut moltes advertències per part de les persones adultes del meu voltant, però sempre en referència a fer feina. El tema no és fer feina o no, sinó compaginar totes les coses que una ha de fer al llarg del dia com per, com a mínim, tenir alguna cosa a la gelera i paper de vàter.

Tot es resumeix en trobar espais; per estar amb qui estimem, per una mateixa, per anar a comprar, per passar la ITV. Espai físic o temporal, però, al cap i a la fi, espai. Supòs que per això la gent gran em deia «ja veuràs quan curris», perquè la feina ens ocupa molt espai, físic i temporal, però també mental.
Tot s’acaba posant a lloc, i si no, resignació, que això és la vida adulta, em deien. Tant de bo en quedi d’altra.