2

És humanament incomprensible que la gent espanyola pugui accedir als secrets més íntims (fins que deixen de ser-ho) sobre una enorme quantitat de gent la vida de la qual no presenta cap interès públic objectiu. Les televisions que viuen de carn picada i crua –això no vol dir que serveixin steack tartar comestible– iniciaren aquesta, diguem-ne, modalitat contant les coses que els passaven als famosos del país, però sempre anant una mica més enllà del que se’ns servia abans a través del paper couché. Les coses s’han anat embrutant i de fa anys se’ns han imposat els informadors com a protagonistes de la informació: la cunyada de la filla d’un que tenia una truja a mitges amb el padrí d’un cap-buit fill d’una cançonetista, ara és una peça de caça major –o no tant, segons-, que podrà ser empoderada per aquests programes o, per contra, serà convertida en carn picada per donar de menjar clandestinament als cans abandonats.

Bé, tot això ja ho sabem, vostès perdonin per insistir-hi. Una dona que consumeix amb golafreria (allò que, més fi, se’n diu fruïció) aquests productes mediàtics em dia la setmana passada que ara aquest mercat sembla que va a la baixa. Em va manifestar la seva sincera i profunda preocupació pel futur que espera als cappares del gènere i als empresaris de les emissores. Em va recordar –amb un gran tendresa– una germana meva, que va saber organitzar una família ben compacta i discretament pròspera , i que en alguns moments es mostrà sincerament preocupada per les finances de Gabriel Escarrer. És igual, volia dir simplement que la dona preocupada pels matasetzes se Tele 5 creu que el gènere s’està acabant. «Per ventura és que han abusat de treure pedaços bruts». Deu ser això.
Havíem quedat en la gran quantitat de secrets de tota aquesta gent als quals podem accedir. Per a la gent espanyola es tracta d’un dret adquirit i no és previsible que amolli fàcilment la peça.

En canvi, impressiona inventariar la quantitat i el gruix dels secrets que l’estat impedeix que es coneguin, a pesar que –o perquè– ens afecten a tots, a les vides de cadascú, ja que s’han bastit amb els doblers públics. Quantes preguntes sobre reis, afers de la high society financera, governants i tota casta de malfactors quedaran sense resposta?