0

Aquest dissabte toca parlar de ciclisme, un esport exigent i elegant. Lloret ha convocat per avui una jornada dedicada a la figura de Josep Nicolau, una de les icones del ciclisme mallorquí dels anys trenta. Montserrat Mateu ha coordinat un seminari per aprofundir el coneixement i l’impacte social de Nicolau, un dels primers stars mallorquins. Parlam d’un ciclista que reuneix segurament característiques per esser considerat un personatge il·lustre a nivell local i un mite en termes regionals. Estam davant una llegenda que avançà tot allò que seria la competició ciclista durant les dues dècades posteriors.

Vist en la perspectiva d’avui, Nicolau estrena alguns dels principals components de la modernitat a Mallorca, una novetat imparable que afectava també el món rural. Nicolau era un ciclista professional, competitiu a la pista i a la carretera, amb una gran capacitat per generar recursos i patrocinadors sobretot provinents del comerç de bicicletes, i capaç de generar penyes populars sostingudes per seguidors apassionats. Nicolau simbolitza l’avantguarda de l’esport de masses a Mallorca. Representa el jove triomfador, batallador, competitiu i amb una gran capacitat per superar aquell esperit provincià i apocat que definia les generacions anteriors a la seva. La dècada de 1930, la bicicleta havia estat el mitjà per passar el pont de la història.

Avui parlarem de ciclisme i de la bicicleta, però també d’història i de tot allò que el ciclisme ha aportat a la societat insular com element transformador. Sabem molt, controlam bona part de la informació sobre la penetració de l’esport a Mallorca durant el primer terç del segle XX, però necessitam aprofundir i ampliar el relat, perquè no es quedi en anècdotes ni en simples curiositats. Nicolau excel·lí a la pista, en el velòdrom visqué els seus majors moments de glòria, i en el velòdrom es topà amb la mort, als 27 anys. Clubs, patrocinadors, Penyes i gent d’arreu començava a seguir les seves gestes a la Volta a Llevant, la Volta a Catalunya, la Volta a Mallorca, però també a les voltadores de Mallorca i al velòdrom del Tirador, de Palma. Al començament de la dècada de 1930 era un esportista popular que vivia de la competició.

Els sectors populars de la societat mallorquina començaven a identificar-se i a sentir-se representants per una colla de ciclistes joves, ambiciosos i de tarannà guanyador. Tres noms lideraven l’escenari del moment: Nicolau, Flaquer i Pou, dos dels quals màrtirs de la competició. No estaven sols, desenes de ciclistes mallorquins cercaven la glòria, la popularitat i entrar algun dia en el panteó dels elegits.