TW
2

El suport de Pedro Sánchez a la proposta del Marroc per l’autonomia del Sàhara occidental ha estat una potada als drets del poble sahrauí reconeguts per l’ONU i a la seva desitjada llibertat i recuperació dels seus territoris. Aquest pacte és preocupant, fa més enfora la solució legal i lògica de la recuperació per part dels sahrauís del seu territori i els condemna a l’exili perenne.
La gran autonomia oferta pel Marroc és una comèdia. Els sahrauís estaran apartats dels centres de decisió, encara que digui el contrari i maltractats si exigeixen drets. Un dels punts de l’autonomia és que el govern del Marroc es farà càrrec del règim d’explotació dels recursos naturals, com pot funcionar una autonomia sense recursos?

El Sàhara occidental té una extensió superior a la meitat de la superfície del Marroc i tan sols actualment uns cinc-cents mil habitants, mentre que el Marroc amb només el doble de territori, té uns trenta-set milions d’habitants, no hi ha dubte que ocupar el territori del veïnat és un caramel i fàcil d’aconseguir a causa de la diferència de forces i medis, a més, té, per interessos econòmics, el suport de poderosos països, com els Estats Units, artífex de la ‘marxa verda’ que va ser l’inici de l’ocupació il·legal del Sàhara occidental, a pesar que el Tribunal Internacional de Justícia de La Haia va dictaminar que el Marroc no tenia dret històric sobre aquest territori.

Tenc una especial estima pels sahrauís. Vaig visitar l’Aaiún l’any 1973. Crec que era l’únic turista, havies de justificar la teva estada, hi havia molta tensió, pocs dies després el Front Polisari va anunciar la seva creació; molts anys més tard els vaig visitar als campaments de refugiats d’Algèria.

Crida l’atenció que el nostre president, Pedro Sánchez, ha anat personalment ha xerrar amb el president d’Ucraïna, i li ha enviat avions i material de guerra per defensar-se de l’agressor, però als sahrauís no els ha visitat mai, no els ha demanat que opinaven de la proposta, ni els ha ajudat a defensar-se de l’agressor, encara que hi hagin set espanyols i tots ells tingueren DNI espanyol, s’estima més negociar amb el rei Mohamed, que no juga net, al qual, creu, li pot treure més profit.