Joana Maria EscartínPalma26/04/22 3:59
TW
6

Usar els impostos com a arma política és una perversitat i lo que fa Alberto Núñez Feijóo és immoral. Però el catecisme liberal del PP ha romàs inmutable i la rebava groguenca ha empeltat l’ànima conservadora. Està escrit que els del PP, quan no governen, han de dir que baixaran els impostos. I Feijóo ho ha dit. I això que l’FMI li ha dit que no és el moment. Uf, la buidor del discurs de Núñez Feijóo és esfereïdor, pura xarrameca! Quin és el paradigma Feijóo? Obrir la porta a l’extrema dreta! Ho ha fet a Castella i Lleó. I Alfonso Fernández Mañueco està encantat. Els liberals peperos defensen la llibertat individual com a palanca de progrés de la societat. Què arcaic! Tant com aquests dos guaperes, Luis Medina i Alberto Luceño, que cavalquen damunt les nostres anques. Els liberals desitgen limitar el poder de l’Estat, acotar les seves atribucions. Una de les seves senyes d’identitat és l’empresa privada. Però si van a la fallida viuen de les subvencions públiques.

La socialdemocràcia me representa. Crec en la fortalesa de l’Estat, en l’Estat protector. Ho he dit moltes vegades, vull un Estat que me protegesqui from wom to tomb. Des del ventre matern fins a la tomba. Això només és possible si hi ha un potent Estat del benestar (EB). L’EB és un model social, polític i econòmic que s’organitza entorn a un eix fonamental: la justícia social. I a Espanya, només els governs socialistes han defensat aquest principi. L’EB té uns pilars fonamentals: sanitat, educació, serveis socials, pensions i subsidis d’atur. Són públics, gratuïts i universals. Evidentment, els liberals repudien aquest model.

Hem d’entendre que aquests serveis se financen amb els impostos que pagam vostè i jo. Vull pagar per tenir una sanitat pública d’excel·lència. I si jo patís càncer? Sé que me sentiria acompanyada des del diagnòstic fins al final. I que rebria totes les sessions de quimioteràpia i radioteràpia que necessitàs. I si no m’anàs bé i el meu patiment se fes insuportable, me podria acollir, si volgués, a la Llei d’Eutanàsia. La sanitat pública és gratuïta. Però la sanitat privada és un negoci i hauria de sufragar part del tractament. Els meus impostos serveixen per costejar els serveis publics. Fusce at risus felis, ut consectetur purus.