Torna el moment de donar la cara, ens descobrim el rostre i estrenam un temps nou, després de més de dos anys de no poder respirar amb dignitat. Tant de bo haguem après a valorar la salut pública i a adaptar-nos a les exigències de la realitat. La guerra de Putin està afegint un ingredient més i potser resulti a mig termini un avís seriós de que la vida és encara molt més complexa del que imaginàvem. Tot plegat val la pena recordar que avui és Sant Jordi, el dia del llibre, un dia festiu, una jornada per gaudir de les lletres i per valorar tot allò que significa viure llegint la vida i enriquint la vida amb la lectura.
Hem celebrat l’aniversari de la República, una data que afortunadament es va consolidant en la consciència dels ciutadans del Regne d’Espanya. Al marge del moment horrible que experimenta la monarquia, l’essència de la república està guanyant pes i demana pas. Els monarques espanyols han desaparegut, fins i tot, del paisatge oficial mallorquí. Tot està canviant a un ritme vertiginós, en molts sentits, i per fortuna per a molts. Ha tornat la setmana santa de temporada alta, de processons i de lleure. El món d’avui aparenta assemblar-se un poc més al món al d’ahir, a aquell imaginari que ens havíem fet del món fonamentat en els ideals que prengueren fesomia un cop acabada la Segona Guerra Mundial. Avui sabem que allò més important són els principis, per molt que són i seran sempre l’objectiu principal a destruir per part dels poders.
Admir aquella generació dels seixanta i dels setanta que tenia ideals i valorava els principis. Molts d’ells encara continuen amb la seva militància i mantenen esperances ben vives. He rebut les propostes de Gent Cristiana Aporta, un col·lectiu que es caracteritza per la tenacitat i valentia, del qual en valor la sensibilitat i l’anhel de lluita per transformar la realitat. Molts són fills de seminari o de grups cristians de base, la majoria mantenen una força intacta i una capacitat de resistència envejable.
Les seves propostes són per emmarcar, però potser ha arribat el moment de donar alguna passa més. Parlar de clergues i de laics, de parròquies i de diòcesis, d’organismes eclesials i de rituals, tot plegat forma part d’un passat fossilitzat, sense vida. Tot això possiblement ja no tindrà espai en la militància cristiana del futur. Gairebé tot allò que fins ara havíem considerat institucional està en estat terminal. Escoltant el papa Francesc el dissabte sant vaig sentir una tristor profunda. L’entorn enfosquia absolutament el seu missatge. Els cadàvers d’Ucraïna generen resistència, els curials només són reals en els films de Sorrentino.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.