Guillem FronteraPalma11/04/22 3:59
TW
0

Quan servidor era petit i em confessava cada setmana, sotmetia el confessor a la mateixa llista de pecats. El sant home s’ho prenia amb una paciència d’armari vell. Per als petits pecadors de la Part Forana, la llista de pecats era còmoda i segura: no hi podia haver cap mal a confessar pecats no comesos, mentre que obviar els de bon de veres et podia enviar a l’Infern o al Purgatori.
En aquesta llista, hi figurava infal·liblement la mentida. «He dit mentides», asseguràvem. De deu vegades nou, la mentida es resumia a la pròpia confessió. Se suposava que les víctimes de les mentides confessades eren les jerarquies familiars i potser –ara no ho record bé– el mestre. Sigui com sigui, la qüestió és que considerava –ho consideràvem tots– que, de la mentida, n’havíem de respondre davant Déu a través del sagrament de la confessió.

Quan va deixar la mentida d’escriure’s en vermell a la consciència, quan va deixar de ser percebuda com un pecat? Fa una pila d’anys que servidor –i crec que una multitud més de contribuents– la considerava simplement una eina estratègica d’ordre pràctic, no moral. Supòs que la cosa continuarà exactament igual en el futur, per més que es reprodueixi amb altres noms, com ara fake.

Aquesta setmana la ministra Yolanda Díaz ha hagut de recordar la categoria moral de la mentida a Macarena Olona, diputada andalusa per Vox. Ha sonat estranyíssim, al Congrés dels Diputats, aquesta apel·lació de la ministra i vicepresidenta, que, tot i la incomoditat permanent amb què ha de re-encabir-se cada dia a l’equip de Pedro Sánchez, és ara mateix la imatge més avinent de l’honestedat governamental.

Al marge de qualsevol altra realitat demostrable, Vox és un partit considerat per molts a l’avantguarda de la defensa de la religió catòlica. Diríeu que manté uns certs parentius històrics que comparteix amb les branques més ultra de les jerarquies religioses. Per això mateix, sembla que el concepte de pecat entre els membres d’aquesta formació deuria mantenir el seu component moral. Vet aquí la raó per la qual dona Yolanda ha recordat a dona Macarena que mentir –dir mentides– és un pecat: deu pensar que encara hi ha en aquesta banda de l’hemicicle capacitat i sentit de penediment i de bons propòsits.