TW
0

Era a una reunió familiar a Son Homar. Durant la conversa, vaig preguntar a una neboda, que treballa a una farmàcia: tens títol? No, em va dir, l’experiència és la mare de la ciència… De seguida vaig pensar: ja tenc tema per al pròxim article del periòdic. Inmediatament, em va venir a la memòria una faula que em contaren fa molt de temps: dos amics navegaven tranquil·lament a mar oberta i un d’ells bravejava perquè tenia molts de títols acadèmics de Filosofia, Ciències Econòmiques, etc.

Sense això –deia– tendria mitja vida perduda i l’altre, fixant-se que en la barca entrava aigua a tot arreu per un forat, va dir: si no saps nadar, estàs en perill de perdre no mitja vida sinó tota la vida sencera, perquè dins poc temps la barca ens anirà a fons…

Passant més amunt de la vida corporal cap a la vida espiritual: un monjo pregunta a un germà llec quasi analfabet: expliquem què és la fe i en què consisteix la contrició. La resposta va ésser: més preferesc sentir la contrició i viure la fe que saber definir-les. L’experiència de la fe, que sempre sol acabar en una sincera pregària, val més que tota explicació i investigació teològica.