Josep M. LlauradóPalma17/03/22 3:59
TW
0

Alerta a les butxaques, perquè el forat pot ser megamilionari, i aquest cop el perill no ve de cap carterista sinó dels lobis i agències de rapinya dels diners públics i de les institucions que (teòricament) emparen l’interès ciutadà. Fa poques setmanes que l’estat pagà els últims setanta milions d’euros, d’un forat total que no coneixerem mai (perquè vivim en la societat de la transparència) però que es compta en centenars de milions d’euros, per les edicions de la Copa Amèrica de vela que okuparen València el 2007 i el 2010, i encara és pendent la subhasta, repetidament fracassada, del «iot institucional» que l’administració pública comprà per «l’event» (sic), però ja han petat les veus que proposen repetir l’esdeveniment a Barcelona el 2024, o a Màlaga, veus que naturalment donen per fet que serà regat amb un altre vast i incontrolat grapat d’euros públics, perquè per això està l’estat, per facilitar les regates de megaiots de megarics aplaudides per la claca ciutadana higiènicament situada a set o vuit milles.

Les promeses que aquesta xanxicompetició generarà milers de llocs de feina (a València se’n prometeren 70.000, i si se’n crearen uns centenars ja seria notícia), i suposarà l’impuls, naturalment amb diners públics, d’un munt d’infraestructures imprescindibles són part de la martingala publicitària (Barcelona necessita el corredor de la mediterrània i un aeroport que no sigui un lego boicotejat des de Madrid, i molt més, no molls d’exhibició de Prades i Vuittons), i les exempcions fiscals per aquest certamen són senzillament obscenes, com explicaria qualsevol petit empresari per qui una rebaixa fiscal és tan quimèrica com un unicorn.

L’única promesa versemblant, com sempre en l’economia (ciència d’una sola llei empírica...), és que les previsions d’ingressos sempre exageren i les de despeses sempre curtegen, amb el corol·lari infatigablement comprovat que els guanys acaben en la porteria privada i les pèrdues en la pública. Si la Copa Amèrica de vela és tan mengívola, que se la quedin els saudites de Jiddah, on encaixa perfectament en la seva economia feudalcomunista, o que ens desapuntin de les economies de lliure mercat i els estats liberals.