Pere FullanaPalma13/03/22 3:59
TW
1

Els darrers temps hem etiquetat amb certa naturalitat i conveniència allò de que ‘els altres’ són uns nazis. Hem trivialitzat així una de les línies vermelles que havia sostingut la humanitat des del 1945 fins al començament del segle XXI. No he estudiat a fons el tema però tinc la sensació de que hem jugat a confondre la ciutadania, conjugant nacionalisme, patriotisme i nazisme. Ara, arran de la confrontació armada entre Rússia i Ucraïna estam constatant que les etiquetes només serveixen parcialment i amb molts matisos. El planeta no es veu igual arran dels succeïts dels darrers quinze dies. Les fronteres, els pobles, les identitats, les emocions i el dolor han cobrat significats nous. La imatge que molts occidentals –sobretot a l’estat espanyol– tenien dels ucraïnesos fins fa unes setmanes ha canviat rotundament.

Pensem en casos com Roman Zozulya, un jugador de futbol professional, ucraïnès, rebutjat i menyspreat com a neonazi, a Sevilla, Madrid i Albacete, tot plegat per manifestar-se públicament com un patriota, per decantar-se com a defensor de la causa del seu país. En alguns d’aquests indrets –pensem amb l’afició del Rayo Vallecano– van ser els col·lectius més progressistes i esquerranosos els que provocaren la seva sortida del club, i no volgueren entrar en matisos. Ara aquests mateixos, afeccionats potser es manifesten contra Putin i fins i tot l’etiqueten de nazi. Com quedam? Si els nazis són els altres, haurem d’acceptar un nou llenguatge i una nova interpretació d’allò que està passant en el món. Però també es podria donar l’avinantesa que les etiquetes i les definicions que han fet servir els poders internacionals contra les minories haurien entrat en obsolescència.

De sobte tot ha quedat paralitzat o, el que seria pitjor, allò que pensàvem que era diabòlic ara és el pal de paller del patriotisme i tornam al model partisà. Un bon moment per escoltar The Partisan, de Leonard Cohen, una oportunitat per deconstruir etiquetatges i, sobretot, per reconèixer amb humilitat que les nostres certeses, censures i valoracions podrien estar intoxicades. Hi ha moltes maneres de fer malbé la naturalesa humana. Els models tòxics acaben amb la salut de la humanitat. Òbviament, tenim pànic davant les amenaces nuclears, però també és cert que potser ens hauríem de protegir millor davant l’aire que respiram. La mascareta ens ha protegit del contagi. Cal cercar protectors que ens ajudin a tenir una idea més ajustada sobre allò que mou les persones a defensar el seu territori i la seva identitat fins a donar la vida.