TW
0

Algun dels èxits més rellevants de la mobilització social i política de les Illes Balears fora de les nostres fronteres s'han assolit en la lluita contra les prospeccions d'hidrocarburs a la Mediterrània, amb l'arxiu de projectes que afectaven la Mar Balear. Hi ha contribuït la consciència davant desastres com el ‘Prestige'. O l'afer ‘Castor': tancat per decret llei davant el pànic social que provocaren 500 moviments sísmics detectats durant la injecció de gas en aquell magatzem submarí; i en el que el Tribunal Suprem, omnipresent en les qüestions de calat polític, condemnà l'Estat a pagar 1.350 milions a ACS. 1.350 milions! Convenguem que algunes indemnitzacions són salades. I pos messions que la llei a mida per poder pagar sortirà al BOE molt abans que la llei per protegir el Mediterrani de prospeccions que deambula, desficiada, en un laberint de les Corts Generals anys després de la presa en consideració a iniciativa del nostre Parlament. Deep state?

Això sí, tenim la regulació de la llei de canvi climàtic. O el ZEPIM del corredor de cetacis, on els illencs hi hem jugat un paper destacat, i que encara cal perfilar. O el decret posidònia, que ha sortit incòlume de la impugnació del sector nàutic. La pròxima fita del Govern és que la nostra mar sigui declarada zona marítima especialment sensible, com les Galápagos, o les Canàries, per avançar en protecció i mesures de control. A més de la declaració de zona ECA al Mediterrani, que suposarà un plus d'exigència en les emissions de sofre i diòxid de nitrogen.

Ens calen eines d'autogovern i recursos per afrontar la nostra vulnerabilitat, els costos i la dependència per la insularitat. I la saturació i la sobreexplotació. En aquest sentit, haver interposat un plet contra l'Estat per vindicar la competència sobre el mar de Cabrera té tant o més significat polític que la sentència que ens dona la raó.

Com cal influir en el dret estatal i en l'internacional sobre la Mediterrània. Som el país del Consolat de Mar. L'any 26 farà 700 anys de la creació de l'il·lustre Consolat de Ciutat, una fita escaient per atreure alguna seu dels organismes internacionals que vetllen pel medi ambient marí.