Descristianització

Diumenge passat, aquest diari publicava una interessant entrevista de Germà Ventayol al bisbe Sebastià Taltavull. En un dels titulars, el bisbe mostrava la seva preocupació pel «procés de descristianització» que, segons ell, està vivint la societat. No especificava de quina societat parlava, però se sobreentenia que pot ser tant la mallorquina en particular com l’occidental en general. El comentari em va cridar l’atenció perquè fa setmanes que estic llegint, amb interrupcions, un llibre boníssim de l’historiador Tom Holland, titulat Dominio. Cómo el cristianismo dio forma a Occidente (Ático de los Libros), que en un cert sentit diu tot el contrari de Taltavull. A saber: que les idees troncals i els valors del cristianisme són tan constitutius de la nostra visió del món, de la nostra manera de fer, de ser i d’organitzar-nos, que quasi tot el que som i el que feim és cristià. Per a Holland, el naixement del cristianisme va ser una revolució que ho va transformar tot i per sempre. I és lògic que fos així: les seves propostes eren d’una audàcia i una novetat mai vistes. Per començar, diu Holland, abans de Jesús la divinitat era un do o una condició només reservada als més grans, «els conqueridors, els herois i els reis», els quals valien pel poder que tenien i pel dolor que eren capaços d’infligir. Amb Jesús, en canvi, la divinitat va passar a ser encarnada per un humil mortal, el poder del qual es basava no en el dolor i la desesperació que infligia sinó en els que era capaç d’entomar. Diu també Holland que un altre aspecte revolucionari va ser la idea nuclear d’igualtat: que tots els éssers humans haguessin estat creats a imatge i semblança de Déu, i tots vol dir tant homes com dones, tant rics com pobres, posava en entredit tant les desigualtats com les jerarquies que regeixen el món. I també hi ha la universalitat de la fe: el cristianisme no vinculava membres d’una tribu, d’una ètnia o d’un imperi, sinó de tot el món conegut. I podria continuar, però se m’acaba l’espai. La conclusió és que tot el que avui fa que un home intel·ligent i sensible com el bisbe Taltavull senti que la societat està en un procés avançat de descristianització –la ciència, l’ateisme i el secularisme, les idees d’igualtat i de llibertat– prové en gran part del cristianisme mateix i de l’ona expansiva de la seva explosió primigènia.