Deu passar a altres indrets, però és aquí on vivim nosaltres i és aquí on hem de conviure. Conviure no ha estat mai fàcil, però fer-ho amb criminals encara ho és menys. Rodolfo Martín Villa va ser ministre d’Interior del Govern d’Espanya en temps de la Transició. Durant el seu mandat passaren coses horribles, amb diversos assassinats. Va ser acusat dels crims comesos durant la massacre de Vitòria el 3 de març de 1976. Anys després va ser acusat d’aquells fets com a instigador de crims contra la humanitat. Així i tot va ocupar càrrecs importants del Gobierno, fins arribar a ser nomenat vicepresident del Consell de Ministres. Tots aquests càrrecs i més li reportaren moltes medalles a tots els indrets de l’Espanya franquista.

Finalment, la jutgessa argentina María Servini el va processar per la seva responsabilitat en quatre homicidis, però ell va manifestar públicament que tot plegat no li feia perdre la son. Vet aquí un espanyol de pedra picada! La cosa cueja perquè a l’Estat espanyol els polítics corruptes i criminals del temps de la picor tenen la llibertat assegurada de per vida. Però l’Ajuntament de Barcelona el març de 2017 li va revocar la medalla d’or de la ciutat per totes les seves malifetes.

Ara, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ordena que se li torni la medalla tacada de sang. La Justícia fa injustícia. Què passarà a partir d’ara? Esperem que el sentit comú imperi en la decisió final del cas. Si no és així, haurem de continuar convivint amb criminals. Bertold Brecht, el gran poeta i dramaturg alemany, va dir en una certa ocasió que el que sap i s’ho calla és un criminal. I el que no sap és un imbècil. Jo no vull ser ni una cosa ni l’altre. Es veu que la llei espanyola no condemna els crims, però tampoc premia les virtuts. I el president del Gobierno de España parlant cada dia de convivència. Així no es conviu, senyor Pedro Sánchez.