Josep M. LlauradóPalma27/01/22 3:59
TW
0

Ai, quin mal va fer Mad Max (agreujat per Mad Max 2, Mad Max Beyond Thunderdome i la decadent seqüela Mad Max: Fury Road) entre els pensadors visionaris. I en general tot el cinema post-apocalíptic, ja un gènere ben contornat, des del planeta dels simis a La carretera de Cormac McCarthy i des d’Els jocs de la fam a la telenovel·la coreana del calamar... Empescats en fer l’apocalipsi cada cop més proper i intens, el gènere ha acabat en una mena de persecució còmica perquè si hi ha tants apocalipsis previstos és que cap no és realment possible, al mateix temps que l’únic tret realment creïble del gènere és que l’apocalipsi sempre haurà de ser a mitges perquè, és clar, si és realment total doncs no quedarà ningú per relatar-ho ni fer-ne la crònica ni convertir-ho en espectacle...

El més divertit és que ara al gènere fílmic li ha sorgit una mainada entre filosòfica i literària, amb el punt de pretensiositat que encara tenen els homes de lletres respecte els directors de cine, que només volen fer taquilla. Els darrers mesos han aparegut un munt de llibres, i els que vindran, al voltant del nou credo madmaxià: la pandèmia no acabarà mai, la pandèmia no ha estat un afer mèdic sinó un estri de control social, la pandèmia va ser dissenyada per afavorir Amazon i les grans megaempreses i per finiquitar les economies locals, els diners obtinguts pels guanyadors de la pandèmia han servit per comprar periodistes i atemorir la població... Hi sumin, depenent de l’autor, un poquet de transcendència, unes gotes (o litres) de pensament conspiranoic, un polsim de fòbia a les màquines, els robots i en general el progrès tecnològic, algunes referències (un clàssic!) a Orwell i Huxley i ¡ja ho tindríem!

I al final del guió, o de l’assaig, poques novetats: les vacunes són dolentes i els metges ho saben més que ningú, que m’ho han dit a mi (a l’autor de l’assaig) al mateix temps que em demanen que mantingui secret el seu nom, perquè jo som dels pocs que pensen per si mateixos i no estic dominat pels mitjans de comunicació de masses. De fet, quan tingui un infart, m’operaré jo mateix i em canviaré les vàlvules cardíaques que calgui, ¡on vas a parar!