0

La literatura russa viu un moment d’expansió en llengua catalana. De fet, la commemoració de l’aniversari de Dostoievski ha propiciat un ingent nombre de traduccions de molt bona qualitat, que han omplert els prestatges de les llibreries. I davant la perplexitat d’alguns, Dostoievski es ven i es ven molt bé, perquè la gent va assedegada de clàssics, d’històries que rompen la monotonia circular d’un món modern que s’ha fet estret, tant ideològicament com culturalment, i que necessita respirar aires de vertadera tragèdia i comèdia literària. Literatura en expansió que en el cas de Rússia va viure la seva plenitud a finals del segle XIX.

La popularitat de Txékhov en producció castellana, va venir de la mà d’un menorquí il·lustre Sadurní Ximénez Enrich (1853-1933), magistralment retratat per Josep Pla en la primera sèrie dels Homenots. Arribat a Rússia en qualitat de periodista, Ximénez s’introduí en cercles tsaristes on finalment va conèixer i es va casar amb la filla de la família aristocràtica dels Turbin. Durant un temps col·laborà en el diari de Sant Petersburg Novoie Vremya, on conegué Txékhov amb qui feu amistat i del qual esdevingué el primer traductor al castellà. Actualment, la popularitat del metge i escriptor Anton Txékhov és prou coneguda, sobretot per la seva producció teatral que es representa amb continuïtat en els teatres catalans, si més no, la màgia de la seva prosa no es troba tan ben representada en les traduccions. Per aquest motiu, els 24 Contes, triats i traduïts pel ja consagrat traductor Arnau Barios, fan que el Club dels Novel·listes assoleixi una nova fita cultural de gran envergadura.

Els contes són, al meu parer, l’obra d’art més extraordinària que realitzà Txékhov, qui es mostra en aquest gènere com un dels més importants prosistes de la seva època i un clàssic universal. Els contes, en realitat, no conten res d’especial, fan bona la dita que poc és molt. Es a dir, els retrats, els perfils, les situacions i sobretot, l’incomparable paisatge de la Rússia ‘eterna’ fan d’aquestes 24 peces un mosaic de bellesa extraordinària, on els relats sobre la burgesia i la denúncia social, com en el conte Camperols siguin irrepetibles mostres d’una capacitat excelsa de contar allò que es veu però que no es comprèn. Un narrador com Txékhov, d’aquesta qualitat, sempre afegeix matèria nova en el rebost de l’experiència literària, i recrea l’esperit amb la intensitat de les descripcions psicològiques, o simplement amb el recompte dels ocells, dels arbres, de les hores que van de la llum a l’ombra i que acompanyen un dia qualsevol en la vida sovint monòtona dels protagonistes. Fotografies de l’ànima que no s’esqueixen amb el temps i que reclamen el seu lloc d’honor en el prestatge viu d’un vertader lector enamorat de la bellesa.