Pere FullanaPalma16/01/22 4:00
TW
0

La gran majoria de coses importants que van passant a la vida ens recorden que venim de lluny. L’experiència i la saviesa natural que acumulam amb els anys viscuts ens vinculen amb tot allò i amb aquells que construïren això que anomenam present. Una figuera, una façana, una fotografia, una via de tren o un llibre parlen llengües del passat, i un bon comunicador ens pot acompanyar en el procés d’entendre, respectar, conservar i estimar aquests sagraments de l’avior. Amb aquesta finalitat en convé segurament debatre sobre allò que, per salut ciutadana, ens convé corregir i rellegir del passat o extirpar (Decapitados, de Peio Riaño) perquè té components tòxics que afecten la sensibilitat actual. Se tracta, segurament, d’aprendre a analitzar en profunditat les ambigüitats del passat, i respectar allò que era natural i convencional i els peatges de cada civilització. Obrir finestres en els espais poc higienitzats del passat també neix amb la voluntat de redimir allò que el present considera que podria anar a parar als contenidors dels residus.

La incursió en aquest laberint, potser críptic, comença amb la visita de Llorenç Galmés i Antonia Roca a la Biblioteca Balear de la Real. Un gest que podria haver estat sublim, en la mateixa direcció de La nina que volia salvar els llibres, de Lisa Aisato i Klaus Hagerup. Però potser ni l’objectiu ni el resultat final d’aquella fotografia ni d’aquell gest no coincideix amb la voluntat de salvar llibres, ni el patrimoni, ni res relacionat amb el trespol sobre el que fonamentam el present. La proposta genèrica dels representants del Partit Popular en el Consell de Mallorca té un grau d’interès elevat. El llibre és una de les grans víctimes del nostre temps. No disposam de dades concretes, però és molt probable que a la Mallorca actual es destinin més fons públics a salvar parets, pedres i prestatgeries que a tenir cura dels llibres i els objectes culturals que conservaven aquestes parets i aquestes prestatgeries. Els llibres estan passant per un mal moment, sobretot el llibres vells, les edicions no comercials i les biblioteques. De retruc ho paguen els lectors i els investigadors.

El llibre de paper ha acompanyat la humanitat durant segles i potser és encara un dels rastres més emblemàtics de la història. És clar que el llibre es pot col·leccionar en format virtual, però potser d’aquesta manera, justificam allò que s’està denominant ja bibliocauste. Lamentablement els llibres es cremen per raons pràctiques i ningú no considera un bé rellevant que ve de lluny i ens pot acompanyar durant el futur. No és un problema de recursos, sinó de prioritats.