Aero-portes

És una mesura efectiva de contenció, de seny, en la voràgine en la que s’ha instal·lat el país. Bona notícia per al medi ambient, atesa la incidència de l’activitat aèria en les emissions, i perquè qüestiona la identificació acrítica entre creixement i èxit/progrés. Insuficient, tanmateix, perquè amb la capacitat operativa actual, 66 ops/hora, ja assolírem els 30 milions de passatgers el 2019 i en constatàrem la insostenibilitat.

Victòria pírrica. Victòria perquè el Ministeri ha acollit la posició de les nostres institucions d’autogovern; pírrica, perquè seguim en mans de Madrid en una matèria que és vital per als nostres interessos. La Constitució del 78, PP i PSOE troben que el govern espanyol és qui ha de decidir què ens convé en els mallorquins.

Els pactes del Majestic entre Pujol i Aznar ens daren accés als òrgans de govern dels nostres ports, però no als dels aeroports, una altra tara democràtica del centralisme; això no obstant, sí que introduïren la distinció entre dos instruments per a la planificació aeroportuària. Un, els plans directors, se’l seguí reservant l’Estat en exclusiva per regular la infraestructura pròpiament dita; però la regulació de la resta d’usos (comercial, turístic...) s’admeté que corresponia a l’autoritat urbanística. Aquest esquema és el que ha permès a l’Ajuntament de Palma denegar el pla especial de Son Sant Joan, amb el qual AENA aspirava a establir usos lucratius per als 500.000 m2 que encara hi resten sense edificar. I afegir-los als 600.000 m2 ja edificats. Se’n fan una idea? Estirant d’aquest fil, en treuria un altre article, però se m’acaba l’espai... com a l’illa.