Josep M. LlauradóPalma02/12/21 3:59
TW
0

Deixau-me dissenyar el sistema electoral d’un qualsevol país –deia Robert A. Dahl, un màxim expert en el tema– i aconseguiré que hi guanyi el partit que vulgueu». És una exageració, sí, però dita en la direcció que han seguit, al peu de la lletra i esforçadament, els partidaris de Trump des de la seva derrota: la d’establir múltiples i diverses reglamentacions electorals per dificultar al màxim el vot dels que previsiblement no voten candidats republicans. De fa un any, els estats amb govern republicà han estirat i matisat, fins desfigurar-la, la Llei de Registre Nacional de Votants, que des del 1995 mira de limitar i unificar les legislacions estatals a l’entorn d’alguns principis indiscutibles: fer fàcil la inscripció prèvia (assumit que els republicans es negaran eternament a derogar-la, per la dificultat que suposa registrar-se als votants de classe baixa), oferir assistència pública per resoldre els tràmits que permeten votar, i mantenir el vot per correu i la porta oberta, com a mínim, al vot digital. Però tots aquests principis, teòricament indiscutibles, es veuen amenaçats per les lleis que arreu els Estats Units s’han anat proposant des de la mentida que les eleccions del 2020 van ser manipulades.

A la nació de Jefferson, molts estats dificulten l’accés al registre de les minories afroamericanes, tradicionalment demòcrates, lligant el registre electoral a actualitzacions del padró municipal (que requereixen nombroses visites físiques dels ciutadans a l’administració municipal), exigint tràmits inacabables per fer efectiu el vot per correu, impedint l’accés a les oficines electorals si no es disposa d’una identificació prèvia o limitant als matins l’horari dels col·legis electorals per minvar el vot dels treballadors.

Algú podria desitjar que el president Biden s’arriscàs a una imposició legislativa per garantir la igualtat en l’accés al vot, però els Estats Units són un país veritablement federal i això és inimaginable. Paradoxalment, potser la competència entre els radicals trumpians acabi fent veure als ciutadans que les restriccions ideològiques d’un dret tan sagrat són inacceptables, ni que sigui pel reflex emès a la resta del món, i reconsiderin la grolleria.