Guillem FronteraPalma01/11/21 3:59
TW
0

Les famílies nombroses de classe mitja solem estar escampades pels pobles de l’illa –i, darrerament, per diversos països. Com deia l’historiador Josep Termes, les famílies de la nostra classe estan més unides perquè els seus membres fan moltes coses plegats –els més rics les comanen a criades, criats i autònoms. Potser convindria dir, en lloc de ‘plegats’, ‘plegades’, perquè les grans reunions familiars sempre solen ser producte de la capacitat organitzativa de les dones. De tota manera, Josep Temes no va tenir en compte aquestes famílies que, per molt diverses qüestions, per minúcies d’herència o per la inoportuna intervenció de cunyats o cunyades, suporten doloroses fraccions. Si cap d’aquests dos elements divisoris entra en joc, la vida amb una clara, segura i sentida pertinència a una família neta de suspicàcies és una ventura sense parió.

I ara permeteu-me que, a risc de mostrar-me impúdic, em deixi anar un instant com la persona sentimental que som i que sempre duc amagada. Una persona del meu nucli familiar, na Magdalena, va ser pràcticament desnonada fa prop de dos mesos. El seu fill, en Jaume, ens va comunicar a tots que sa mare havia arribat a la fi del camí, només li quedaven un parell d’alenades. Tenia COVID-19 i una pulmonia doble, a més dels anys i el que el temps arrossega. A partir d’aquest moment, servidor em vaig començar a acomiadar d’aquesta persona tan estimada, que voltava pels meus pensaments acomiadant-me ella també.

Després hi va haver dubtosíssimes millories, d’aquestes que solen aparèixer per donar-nos un respir que ens ajudi a passar els darrers dies, les darreres hores. Una d’aquestes millores va ser un poc més decidida que les anteriors. No ens en podíem fer il·lusions, és clar que no..., però si passes dies potser també passis setmanes. Tot, no és menester dir-ho, amb una sòlida prudència protectora. S’ha d’evitar augmentar la duresa de la caiguda.
Idò, fa un parell de dies, la pantalleta del meu mòbil m’anuncia una telefonada d’en Jaume, i alguna cosa trontolla en la meva escassa estructura. Jaume, m’hi avanç, males notícies?

Sapigueu que de vegades les coses, capriciosament, es desvien i prenen el camí de l’alegria. No hi ha res comparable.