Fadrines

Quan va acabar la meva darrera relació, vaig notar que la gent em compadia, com si els fes pena que ja no estigués emparellada. «Ja trobaràs algú». «Tot s’arreglarà». Per jo, ser fadrina no era quelcom negatiu, però els altres em feien entendre que sí. Hi ha poca reflexió al voltant que la solteria és una opció relacional i social vàlida, com ho són, de fet, la monogàmia o el poliamor. El fadrinatge es viu com un fracàs i no com una elecció possible.