1

La resposta de l’oposició al discurs de la presidenta Armengol en el Debat de Política General va ser, si ho volem dir sense fer-nos mala sang, previsible. Previsible no per la tradicional excel·lència de la resposta, sinó per la seva mediocritat o per unes actituds embastardides ja definitivament implementades a la política d’aquest país insular, tan políticament desventurat. Molts de gols de Messi foren i seran previsibles i això no els lleva cap mèrit. Vull dir que no tot allò que és previsible és reprovable, naturalment, però quan és la més planera demostració de feina poca i creativitat escassa, les coses canvien.

Quantes excepcions apartaríeu de la regla general, que ens descriu una classe política (Parlament, consells, ajuntaments, partits) desafecta a la pròpia política, integrada –també- per roïssos de la picaresca més indigent? És cert que aquestes excepcions fan que el total es pugui comparar a les classes polítiques de Múrcia, per exemple, o d’Andalusia, Aragó o Castella i Lleó, etc., però es necessiten molts i bons reforços per fer front a la comparació amb el País Basc –el primer exemple que anava a posar era Catalunya, però els darrers temps, tot i les qualitats individuals, el conjunt deixa cada dia un enfilall d’interrogants, de dubtes.

Excepcions a part, la immensa majoria dels nostres polítics ignoren els beneficis d’una bona formació per dur endavant la seva feina. Confonen la formació amb l’adhesió cega als “idearis” del partit i la submissió a qui pot garantir ascensos o, si més no, continuïtats. Sol ser gent que no llegeix –molts, ni els papers sobre els quals s’ha de debatre a la institució a la qual pertanyen-, gent que no ha assolit aquest grau mínim de cultura necessari per bastir una personalitat autònoma. L’eficàcia registrada pels partits s’apama per la capacitat dels seus militants d’amplificar consignes: la majoria de les quals expressen la voluntat d’enterbolir la imatge de l’adversari amb o sense motiu, com veim ara. La nostra política en pateix.

I cobren. Res a dir, si aquestes persones honradament treballen per millorar la vida de la gent. Però, i si realment no treballen més que en fer encallar la nau i imposar el pitjor model possible de ciutadà?