La resposta de l’oposició al discurs de la presidenta Armengol en el Debat de Política General va ser, si ho volem dir sense fer-nos mala sang, previsible. Previsible no per la tradicional excel·lència de la resposta, sinó per la seva mediocritat o per unes actituds embastardides ja definitivament implementades a la política d’aquest país insular, tan políticament desventurat. Molts de gols de Messi foren i seran previsibles i això no els lleva cap mèrit. Vull dir que no tot allò que és previsible és reprovable, naturalment, però quan és la més planera demostració de feina poca i creativitat escassa, les coses canvien.
Quantes excepcions apartaríeu de la regla general, que ens descriu una classe política (Parlament, consells, ajuntaments, partits) desafecta a la pròpia política, integrada –també- per roïssos de la picaresca més indigent? És cert que aquestes excepcions fan que el total es pugui comparar a les classes polítiques de Múrcia, per exemple, o d’Andalusia, Aragó o Castella i Lleó, etc., però es necessiten molts i bons reforços per fer front a la comparació amb el País Basc –el primer exemple que anava a posar era Catalunya, però els darrers temps, tot i les qualitats individuals, el conjunt deixa cada dia un enfilall d’interrogants, de dubtes.
Excepcions a part, la immensa majoria dels nostres polítics ignoren els beneficis d’una bona formació per dur endavant la seva feina. Confonen la formació amb l’adhesió cega als “idearis” del partit i la submissió a qui pot garantir ascensos o, si més no, continuïtats. Sol ser gent que no llegeix –molts, ni els papers sobre els quals s’ha de debatre a la institució a la qual pertanyen-, gent que no ha assolit aquest grau mínim de cultura necessari per bastir una personalitat autònoma. L’eficàcia registrada pels partits s’apama per la capacitat dels seus militants d’amplificar consignes: la majoria de les quals expressen la voluntat d’enterbolir la imatge de l’adversari amb o sense motiu, com veim ara. La nostra política en pateix.
I cobren. Res a dir, si aquestes persones honradament treballen per millorar la vida de la gent. Però, i si realment no treballen més que en fer encallar la nau i imposar el pitjor model possible de ciutadà?
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Bon article. Els grecs ja denúnciaven les pràctiques dels sofistes. Les democràcies occidentals s'han de replantejar perquè al final som simples estats capitalistes sense gaire decisió