El 4 de març de 2019, el papa Francesc anuncià l’obertura a la consulta els fons documentals de Pius XII (1939-1958), fins ara secretament guardats en les prestatgeries subterrànies de l’Arxiu Vaticà. Els investigadors van ser convidats a estudiar dita documentació a partir del 2 de març 2020, però l’aparició sobtada de la pandèmia ha frustrat l’accés a l’Arxiu Apostòlic Vaticà dels investigadors. Se tracta d’historiadors, majoritàriament acadèmics, que tenen com objectiu de la seva recerca la Guerra Civil espanyola, la Segona Guerra Mundial i el nou ordre internacional creat a partir de 1945.
Parlam d’un temps relativament pròxim, és a dir d’una circumstància clarament connectada amb el present. Servidor, després de diversos intents, finalment ha pogut complir el somni de consultar el fons de Pius XII, almenys la part catalogada d’aquest període, la que correspon al temps de 1939 a 1952. Durant uns dies, exhaurint les hores de consulta concedides amb mesos d’antelació, he revistat exhaustivament els inventaris documentals i he fet un primer tast de la documentació relacionada amb les Illes Balears.
Durant aquesta setmana he viscut moments emocionalment intensos, però us he de confessar que globalment n’he quedat decebut. Coneixíem, amb un cert detall, el patrimoni arxivístic vaticà relacionat amb la Guerra Civil espanyola i particularment els materials de Mallorca conservats del pontificat de Pius XI (1922-1939). Des del 2006, aquest fons havia estat a disposició i havíem tingut ocasió de treballar-lo amb un cert detall. Amb l’excusa de la Guerra i de les dificultats diplomàtiques entre la Santa Seu i l’Estat espanyol la documentació conservada no estava a l’alçada d’allò que l’investigador espera d’una circumstància tan tràgica com la que es visqué a Espanya a partir del juliol de 1936. Massa silencis. Imaginàvem que a partir de 1939 la percepció seria diferent i la realitat també. Proporcionalment, a partir de 1939, hi ha més documentació, però ben aviat hom se n’adona de la grandesa aparent del nacionalcatolicisme. El contingut de la documentació expressa de manera contundent la superficialitat d’una època clau per a l’Església espanyola. En línies generals l’investigador resta glaçat, com a petrificat, repassant els rastres vius d’un temps moblat per herois, pelegrins i soldats que en el seu imaginari encara se sentien elegits per salvar la humanitat del naufragi de la modernitat.
La silueta que dibuixa i deixa l’Església mallorquina vist en perspectiva no coincideix amb aquella Església profunda i coherent que oferia la propaganda del nacionalcatolicisme.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.