Pla de Mallorca

Els municipis del Pla tenen els índexs d’activitat econòmica més baixos de Balears. Hi ha activitat agrícola, malgrat no es vegi reflectida en les persones donades d’alta al règim agrari. El sector industrial és d’unitats de petites dimensions. El comerç està en expansió, sobretot en establiments a l’engròs i alhora es mantenen botigues petites, mercats artesanals i fires temàtiques. El sector de la restauració i del turisme rural han augmentat. La construcció és l’activitat empresarial majoritària a tots els municipis però el percentatge de població activa del Pla és per sota del de Mallorca. Aquest baix valor és a causa de l’envelliment de la població i que moltes dones no ‘apareixen’ com actives.

En els darrers anys, la població s’ha incrementat. Aquest redreçament és degut fonamentalment a l’empadronament de gent que treballa a Ciutat, a alguns ‘retorns’ de gent dels pobles, però, sobretot, a l’arribada d’immigrants. Això ha induït noves necessitats de serveis escolars i sanitaris o ha dinamitzat el mercat de lloguer de cases, fins ara buides. Hi ha una nova realitat dels pobles, més mestissa i multicultural, que és ‘visualitza’ sobretot en un perill de pèrdua de la identitat tradicional del que fins ara havia estat ‘el cor de l’illa’, això, malgrat als pobles del Pla es doni una integració social acceptable, sobretot dels infants quan van a escola. La immigració estrangera, cal recordar-ho, és dual: residencial la que ve del Nord, i a la recerca de treball, l’altra.

Al Pla de Mallorca, el pes de la gent major és molt gran. La forma de viure de l’anomenada tercera edat ha transformat els nostres majors en personatges actius, en un lobby de pressió. Les administracions generen acceleradament plans gerontològics. Tot i que vells i immigrants focalitzin l’atenció de les problemàtiques socials, al mig o més avall de la piràmide de població, s’hi situa el gruix de gent que manifesta que li agrada viure al seu poble.

Fa anys es parlava del ‘Pla del Pla’. No s’aprovà, es gastaren de bades els doblers: s’havia d’incentivar l’economia, millorar les infrastructures i els serveis, protegir els recursos patrimonials i ambientals, un desenvolupament homogeni –encara no es deia sostenible– ajudant a l’agricultura i limitant la construcció a foravila. Mentre els gabinets tècnics es repensaven el futur, la realitat feia molta més via, la il·legalitat o les necessitats de mà d’obra no coberta pels residents substituïda amb immigrants, anaven configurant el Pla del segle XXI, d’esquena a qualsevol planificació.

El Pla esdevindrà una comarca dormitori, malgrat es contempli com una ‘reserva’ del caràcter rural de Mallorca. Es suposa que els indígenes s’haurien de casar per l’església, dinar d’arròs brut, fer ball de bot i llaurar amb calçons amb bufes. Aquesta visió és esbiaixada, el Pla és avui una comarca on la globalització ha transportat el seu modus operandi, una sensació de què, tret del territori i les relacions personals, el demés és com per tot. Amb un sector agrari en crisi per la poca rendibilitat –amb la paradoxa de que el preu de la terra no deixa d’augmentar–. Una aposta podria ser la gestió eficient del patrimoni natural i cultural tangible i intangible, fent compatibles l’autenticitat amb els objectius de les polítiques turístiques i culturals. Però voler considerar el Pla com un món de rondalla és equivocat.

Mallorca profunda? Veurem fins quan ens deixaran la profunditat només per a nosaltres.