Una de les raons que argüeixen els joves –i no tan joves– perquè s’eliminin totes les restriccions a les trobades multitudinàries és la de conèixer gent (socialitzar, en diuen alguns). No es tracta de conèixer les persones, que això és molt més difícil, si és que s’arriba a assolir mai, sinó de conèixer gent: éssers humans no personalitzats.
Fa una setmana, he reprès les meves caminades de cap a cap de la Platja de s’Arenal. Ho faig tots els estius d’una dècada ençà. Any rere any, coincidesc amb un reduït nombre de persones que fan el mateix. Enguany m’ha alegrat especialment tornar-los a veure: estan tots bé, malgrat la pandèmia. No és que parlem entre nosaltres, de fet no sabem els noms respectius ni què és de la vida de cadascú, ni tan sols ens saludam, però puc dir amb rotunditat que ens coneixem prou. No som gent arreplegada, som persones que trien les primeres hores del matí per caminar sobre l’arena tranquil·la, persones amb uns trets ben definits i diferenciats.
Estic encantant de conèixer aquestes persones i no tenc cap necessitat de fer petar la xerrada amb ells. Per conèixer gent és útil amarar-se de tota classe d’estímuls; les persones, com tots els monuments naturals, es coneixen més bé en la cura i el silenci.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.