5

Un dels grans problemes que patim a Balears, reconegut per a tothom amb dos dits de seny, és el deficient sistema de finançament autonòmic. El model ve regulat únicament a tres articles de la Constitució, completament insuficients, que evidencien difícils equilibris i disfuncions, tant entre la solidaritat interterritorial i els recursos propis, com entre els resultats financers dels territoris forals (Euskadi i Navarra) i els instaurats dins el règim comú (la resta).

Al PI ens sumem a les veus que reclamen una reforma de l’intocable text constitucional, orientada a l’objectiu de dotar-lo de veritables regles sobre el repartiment de les competències financeres i dels recursos entre l’Estat i les comunitats autònomes. És un fet indispensable per a garantir un mínim d’autonomia i suficiència financera a tots els territoris, sobretot els anomenats perifèrics. Ha de ser possible un canvi en la configuració de l’Estat que acabi amb el centralisme fiscal existent.

En aquest sentit, aquests dies, els socialistes catalans han mogut fitxa amb una proposta entre bambolines, per millorar el finançament de la Generalitat, dins el marc del diàleg que vol albirar el Govern Sánchez per desembussar el conflicte a Catalu-nya. Sembla que, per evitar un nou xoc de trens al territori català, Miquel Iceta –no oblidem que l’actual ministre de Política Territorial, és també el primer secretari dels Socialistes de Catalunya– podria rescatar part de la ‘Declaración de Granada’ que Rubalcaba va posar damunt la taula l’any 2013, amb un model similar que ara anomenen «Hacienda federal». La proposta, des de llavors, roman oblidada dins d’un calaix, però actualment la situació i les estratègies són unes altres i tothom sap que en política tot és possible. Ara bé, em sorgeixen dues qüestions: 1) Per què en el seu dia no es va fer gens de cas al text del ‘jacobí’ Rubalcaba? 2) En l’actualitat aquest document podria ser, vuit anys després, el germen de la solució federal que precisem a l’Estat espanyol? Ja seria bona aquesta!

Deixant de banda la quimera d’obtenir per les nostres illes un concert econòmic com els bascos (que hauria de ser l’objectiu) i que desconec la lletra petita del que manegen els del PSC. Val a dir que a aquesta terra nostra –com a mínim, com a mínim!– no es veuria amb mals ulls tenir com a referència un sistema similar al federalisme alemany, per acabar amb el greuge financer actual. A Alemanya, la gestió i control de la fiscalitat estan repartits entre les tres administracions (federal, regional i municipal). Es tracta d’un sistema de compensació instaurat amb la intenció de corregir les desigualtats inherents entre territoris.

El sistema s’actualitza anualment a partir del que indiquen les balances fiscals, que el Ministeri de Finances alemany publica anualment. A Espanya, aquestes balances fiscals no es fan públiques, perquè evidencien les desigualtats existents no corregides, on es reflecteix el dèficit de més de 3.000 M d’euros que patim, any rere any, a les Illes Balears; davant el passiu i etern ‘tanmateix’ de la societat illenca.

La via del diàleg del procés català ha d’obrir l’oportunitat a què la resta de territoris anomenats perifèrics, entre ells les Illes Balears, puguem trobar la solució a l’infrafinançament que patim fa més de 40 anys. Tinc el dubte de si Armengol i el seu Govern tindran pes suficient per fer-se valer davant Sánchez. Alineacions i sinergies com l’anomenada Commonwealth Mediterrània poden ser interessants, però bastaran per agafar el bou per les banyes? Segurament si tinguéssim un partit d’obediència balear al Congrés dels Diputats, ens lluiria més el pèl... però desgraciadament això ara no passa.