1

Divendres passat, sota el títol ‘Cartografiant el futur’, Més per Mallorca va presentar les conclusions dels debats que s’han dut a terme durant més d’un any en els quals han participat unes cinc-centes persones, segons els coordinadors. Al marge del contingut ideològic que vol marcar el futur polític de Més, és d’agrair que, en aquests temps convulsos, els partits polítics reflexionin més enllà de la immediatesa de les polèmiques a la xarxa o de l’agenda política que marquen els mitjans de comunicació. Si s’imposàs el debat seré per sobre de l’insult o del tuït ocurrent, els ciutadans ho agrairíem i potser milloraria la valoració que tenim dels polítics.

El cert és que les esquerres es troben davant uns desafiaments colossals arreu del món. El capitalisme depredador del planeta i de les persones, el negacionisme del canvi climàtic, el masclisme, el racisme, la xenofòbia, la pobresa... Les conquestes socials de la humanitat que s’han aconseguit gràcies a l’esforç i al sacrifici de moltes persones, d’herois anònims, estan en clar retrocés. I la pandèmia no ha fet més que agreujar la situació de les persones més desvalgudes i dels països més pobres, exclosos de la immunització de la COVID perquè el sistema ha de preservar els beneficis de les empreses fabricants de vaccins.

A l’Estat espanyol, hi podríem afegir l’atac a la llibertat d’expressió, la repressió judicial de l’independentisme català, el centralisme creixent, la imposició del castellà, l’ascens de l’extrema dreta... En aquest context, els partits d’esquerra cerquen solucions, desconcertats després que la il·lusió desfermada en el 15-M s’ha esvaït, amb un Podemos ja assimilat pel sistema tradicional de partits.

És així que Més s’ha proposat un nou impuls ideològic que li permeti convertir-se en «la casa comuna de l’esquerra mallorquina» i substituir el PSOE com a partit de referència. Per això insisteix en els valors republicans, el sobiranisme, l’ecologisme i el feminisme com a eixos que marcaran les seves propostes polítiques.

Segurament és important que els partits es dotin d’un marc ideològic que els defineixi. Però, més enllà dels «ismes», la societat necessita solucions als problemes quotidians i propostes de futur que permetin intuir la utopia que persegueixen els polítics, sobretot els d’esquerres. En el cas de Mallorca, a més dels desafiaments de què parlàvem abans, patim un plus de problemes que els nostres dirigents polítics haurien d’intentar solucionar. Només en citaré uns quants, alguns d’ells poden ser incòmodes d’abordar per un partit d’esquerres: la necessitat o no d’establir un sostre de població a les nostres illes, amb les conseqüències que pot tenir sobre la immigració; les alternatives al turisme de masses i com potenciar una major diversificació econòmica; el subministrament d’aigua potable a la població davant les sequeres que comporta el canvi climàtic, i com abordarem la progressiva inundació de zones costaneres que aquest produirà; el desarrelament de generacions de nouvinguts i la creixent substitució lingüística que s’està produint, amb el supremacisme castellà que es creu amb el dret d’imposar-se al català; la defensa d’un model educatiu com a principal eina d’integració... Sense oblidar els problemes ja clàssics, enquistats al llarg dels anys, provocats per la manca d’autonomia política i financera: el cost de la insularitat, el mal finançament, l’espoliació fiscal que patim...

Alguns ja s’han començat a abordar amb la normativa que regula el turisme, la llei de residus, la renda mínima..., però hi ha tant per fer!