Deixarem a un costat, per respecte als lectors d’aquest diari, la seva lamentable exhibició de condescendència quan es refereix a mi, senyor Marc González, al seu article del passat dia 10, en termes de bisoñez, que és la característica pròpia d’una persona sense experiència, en el millor dels casos ingènua i en el pitjor decididament inepte. Una actitud –la seva, Sr. González– que si es pot qualificar, com a mínim, de casposa i rància, potser per això és que aquest darrer adjectiu li ha molestat tant quan l’he utilitzat en referència a l’antiga UM.
També deixaré a un costat la seva desafortunada al·lusió al meu estimat pare, Antoni Pons (a qui vostè defineix com al meu «difunto progenitor») i a la seva infame insinuació –la seva valentia no dóna per a més– que fou ell qui va afavorir el començament del qual vostè anomena la «debacle» d’UM des del moment que es va aliar electoralment amb el PP, fa trenta anys. En ambdós casos queda molt evidenciat el seu minvat sentit de l’ètica, una preocupant curtesa de mires i un ressentiment fosc, gris, estantís.
El punt de mira del seu article no recau, però, sobre la meva persona, ni sobre la meva capacitació o els meus discutibles mèrits polítics. No és sobre na Lina Pons ni sobre l’oportunitat o no d’unes declaracions meves que vostè vol emetre la seva sentència; allò que vol vostè és reivindicar la imatge d’una UM «injustamente apestada» i «la única formación isleña que hacía valer sus diputados para gobernar». Són les seves paraules en un intent de reescriure el passat obviant uns fets que sempre són caparruts i no poden ser menyspreats ni reescrits, ni tan sols en l’època de la postveritat i la tirania de les fake news . Per reescriure la història, Sr. González, és necessari molt més que una exhibició de victimisme retrospectiu, un esperit de revenja i una sobredosi de dogmatisme cutre.
Una cosa li vull deixar molt clara: el PI no és ni ha estat mai un «heredero forzoso del enorme potencial de un partido (UM) que fue injustamente masacrado», com afirma vostè en el seu delirant article. El PI va néixer de la fusió de dos partits –Lliga i Convergència– que decidiren fer feina de manera transversal, junts en la defensa d’uns principis i uns valors que –almanco, de moment– sembla que el PI ha fet seus. Per tant, d’herència, res, ni d’UM ni de ningú. El PI és i ha estat un partit sobirà, amb un full de ruta clar i per això jo en form part; un partit al qual vaig arribar de la mà de Jaume Font , al que sempre agrairé que (a pesar de la meva bisoñez ) confiàs en mi per dur endavant un projecte on no han cabut mai els comportaments i les pràctiques polítiques d’antigues formacions que ara vostè intenta, debades, blanquejar.
El futur, en la política com en tots els àmbits de la vida (la pandèmia actual ens ho recorda cada dia), és un full en blanc, que haurem d’escriure a mesura que vagin passant les coses i la nostra percepció de les coses també vagi (o no) canviant. Però el que no muta mai, Sr. González, és el relat objectiu dels fets, allò que realment va passar en el passat i les conseqüències de tota mena que es varen derivar d’aquelles conductes.
Per tant, si de tant en tant vostè llegeix al diari unes declaracions que evoquen aquells fets i la condemna penal, social i política que varen rebre els seus protagonistes... Què vol que li digui? Idò que haurà d’aprendre a conviure amb aquest escenari, li agradi o no, més o manco, com fa la resta del món, intentant ser mínimament coherents a la seva trajectòria personal, política i professional. Però això sí, li deman que –si pot ser– ho faci amb una mica més de dignitat i de respecte, segur que no li farà gens de mal.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.