TW
0

Dia 23 de gener de 2019, el banc Societé General de París va retenir una transferència amb destí a Cuba referida al pagament de serveis professionals de l’educació a Guinea Equatorial. Malgrat estar emparat pels convenis de col·laboració entre ambdós països, la institució financera va considerar dubtosa l’operació, una enganyifa que amaga la vertadera raó que hi ha darrere: el bloqueig econòmic, comercial i financer dels Estats Units contra la nació del Carib.

Al tancament de l’any 2020, ni s’havia fet la transferència ni s’havia trobat la manera per a enviar des de la nació africana la retribució pels serveis prestats, que ascendia a més de 190.000 euros. Mentrestant a L’Havana probablement fessin càlculs per a dur des d’un mercat llunyà les màquines Perkins, que necessiten per al seu aprenentatge els alumnes amb discapacitat visual.

Aquest és el significat del setge nord-americà per a l’educació a l’illa de Cuba; una ínfima part d’una història col·lectiva que posa de manifest la crueltat d’aquesta política, amb gairebé sis dècades d’aplicació.

D’acord amb l’informe que recull els perjudicis en el període d’abril de 2019 a març de 2020, que Cuba presentarà el 23 de juny a l’Assemblea General de les Nacions Unides, només en el sector de l’educació les pèrdues arriben als més de 21 milions de dòlars. Cal afegir-hi els danys corresponents a la resta de mesos de l’any 2020, quan enmig de la pandèmia l’Administració dels Estats Units va implantar noves mesures de restricció.

El bloqueig nord-americà dificulta l’obtenció de la base material d’estudi i de vida necessària, el mobiliari, l’equipament imprescindible per a una major qualitat del procés docent educatiu; i també els recursos per a les reparacions en els centres escolars.

En el cas de certs estudis, impedeix la dotació dels mòduls per als laboratoris de física, química i biologia; la compra de complements esportius, així com també el dèficit d’instruments musicals. A l’educació especial comporta l’absència de cadires de rodes elèctriques per a nins que no en poden emprar una de convencional, o de bateries per a les pròtesis auditives de l’alumnat amb aquesta discapacitat. També implica dificultats per a comprar una ampla gamma de recursos que requereix l’atenció integral d’aquells infants que tenen necessitats educatives específiques.

En el camp de les operacions comercials i els projectes per a la inversió estrangera en el sector educatiu, en què Cuba compta amb el reconeixement de la comunitat internacional i de manera particular de la UNESCO, el bloqueig és l’obstacle més gran.

D’acord amb el Ministeri d’Educació cubà, l’impacte del bloqueig s’estén a la producció de multimèdia educatiu, ja que hi ha restriccions per al pagament de les llicències i l’actualització de les versions de programes necessaris que, malgrat ser a la xarxa de franc, no li estan permesos; així com també amb l’accés limitat a la informació científica.

Cuba es veu obligada, quan signa contractes o convenis, a declarar que els pagaments pels serveis professionals que ofereix es facin en euros o dòlars canadencs; ja que no pot emprar el dòlar dels Estats Units. Tampoc pot fer transferències en aquesta moneda en els bancs nord-americans ni en les seves subsidiàries.

Ara que els Estat Units han donat la sorpresa en veure bé la suspensió de les patents dels vaccins contra la COVID-19 i permetre que els països empobrits puguin accedir-hi, no seria el moment de posar punt a un bloqueig cruel i inhumà que atempta contra la qualitat de vida de tantes persones des de fa prop de 60 anys?