0

L’emergència climàtica es ve advertint amb força des de fa més de 30 anys, però no ha estat prioritària per a les administracions públiques fins fa manco d’una dècada, i encara no és la primera prioritat.

Els canvis socials i econòmics que s’han de dur a terme no són petits, però l’alternativa zero, és a dir, no fer res tindria un cost del PIB a Espanya de prop del 10 % segons l’índex Swiss Re. Per fer-nos una idea, la COVID-19 ha provocat un impacte similar, però la diferència és que per a la pandèmia, hem trobat una vacuna i passarà, en canvi, el canvi climàtic seguirà tenint impacte, que podem mitigar però que segur que ens hi haurem d’adaptar.

Una eina de mitigació clau la trobem a la transició energètica. Passar de centrals tèrmiques contaminants a plantes d’energia renovable i estalviar consum energètic tampoc és una transició fàcil. Aquesta transició és una oportunitat, per a fer les coses bé, per a fer-les de forma justa i no deixar cavalcar al liberalisme imperant de les darreres dècades. Per això és molt important, on s’han d’implantar aquestes renovables, com s’han de fer, qui les ha de produir i quin model de vida haurem de dur per a reduir el nostre consum energètic.

La Llei de Canvi Climàtic de les nostres illes ja encamina algunes de les respostes, i des del Govern i altres administracions ja hi treballem. On s’han d’implantar, és una responsabilitat que recau sobre els consells insulars, que prenen com a base les zones d’aptitud del Pla Director Sectorial Energètic, entre d’altres factors com els elements paisatgístics, agrícoles i d’accés a la xarxa. A més, el Govern i l’Institut Balear de l’Energia (IBE) han invertit tots els esforços econòmics, més de 15 milions d’euros, per ampliar la base de l’autoconsum i generar energia a aparcaments. De fet, hem passat d’un sol productor d’energia a més de 2800, dels quals més de la meitat s’han incorporat des de 2020, i cada dia en són més: això és la democratització de l’energia.

El com també és important, treballem per a que hi pugui haver explotacions agrícoles i fotovoltaiques compartides per que la sobirania alimentària també és un objectiu prioritari. A més, estem treballant en la reglamentació de l’obligació de socialitzar els parcs de més de 5MW, tal i com indica la Llei de Canvi Climàtic balear, que a més de la promoció de l’autoconsum i l’increment de presència de l’IBE, respon a la resposta del qui: energia local, finançada localment i que generi retorns locals. En definitiva, incrementar la penetració de renovables amb un objectiu clar, passar d’un 2,5 % a 2019 a un 25 % d’energia elèctrica d’origen renovable el 2023.

I per acabar, la nostra manera de viure, de moure’ns, de consumir, ha de canviar i reduir-se. Aquest debat, que serà un dels més complexos que haurem d’afrontar, s’haurà de fer des de totes les esferes socials, administracions, agents socials, societat civil organitzada... perque o hi estem tots d’acord o no funcionarà. Però ja sabem el que passarà si no fem res, així que si davant l’emergència sanitària hem fet el que ha estat necessari per superar-la, per què no comencem a actuar de la mateixa forma davant el repte més important d’aquest segle?