2

Potser no s’ha reflexionat suficientment, sobretot des de la perifèria, allò que representa Madrid per a la història contemporània d’Espanya. És probable que en l’imaginari dels pobles ibèrics no s’acabi de reflectir el pes de Madrid en la configuració d’una determinada idea global. He seguit la campanya electoral, els resultats i les seves conseqüències. En paral·lel m’he interessat per la commemoració del bicentenari de la mort de Napoleó , i del debat que ha provocat a França la seva petjada en la identitat francesa. Isabel Díaz Ayuso y Emmanuel Macron tenen algunes similituds, comparteixen aquell aire que la ciutadania vol respirar. Napoleó també té una connexió directe amb Madrid i ha deixat rastres que es mantenen vius en la memòria històrica hispana. Sense Madrid la història potser seria molt diferent. Com a catalans de les Illes Balears potser no ens acabam d’adonar que molts dels grans moviments socials tendrien una explicació difícil si no existís Madrid. Napoleó provocà un daltabaix el maig de 1808 que acabà afectant amb forma de mobilitzacions generals en tots els territoris de la corona. Aprofitant aquest llarg cap de setmana del Dos de Maig la comunitat de Madrid –que no és només el centre de la City sinó també poblacions com Móstoles i d’altres– ha confirmat alguna de les grans tendències de la política del futur més immediat, entenent per política la gestió dels interessos generals en aquest estat de sortida de la gran catàstrofe global. Napoleó acabà amb la revolució, representa un model autoritari, però ha deixat una petjada inqüestionable en la història d’Europa i ha esdevingut una peça fonamental per explicar el model de societat liberal. Com a líder polític ben aviat es guanyà les simpaties de molts il·lustrats espanyols i una part de la elit social va ser catalogada d’afrancesada. Tanmateix aquell exèrcit i aquelles idees modernes sucumbiren en el territori hispànic, davant la guerrilla i el bandolerisme. El discurs fàcil consistiria en atribuir exclusivament al poble la victòria sobre els invasors, sobre l’enemic entre imaginari i real que arriba des de l’exterior per destruir les essències centenàries del país. Tanmateix la nació espanyola –renovada a Cadis– sobrevisqué gràcies al suport internacional. Aquell liberalisme imparable que la reacció espanyola frenava tan com sabia i podia, s’ha acabat imposant de la manera més reaccionària i Madrid representa segurament un avenç d’allò que viurem pròximament en diversos indrets, especialment en aquelles contrades més massificades i amb una ciutadania fràgil i copejada per la crisi.