L’estil

Aquest diari,Ultima Hora, i els seus lectors, tenen la sort i l’honor de comptar cada dia, segons el meu humil parer, amb un dels millors i més brillants estilistes literaris en llengua castellana que he conegut mai. No fa falta que digui el seu nom, perquè dono per fet que els habituals d’aquestes pàgines d’opinió saben prou a qui em refereixo. Quin gran articulista-escriptor que és el nostre sord il·lustre Enrique Lázaro ! Tota una vida de lectures compulsives i assossegades em permeten considerar-me suficientment preparat per dir que, en creació literària, l’estil ho és tot. Enrique Lázaro no és un simple reporter ni un periodista estrictament local. És un creador: de paisatges, de personatges i de mons reals i de fantasia. Enrique Lázaro no escriu, resa. Així ho anuncia al capdamunt de la seva secció diària: ‘Oraciones’. Encara que aquestes oraciones lazarines són de naturalesa laica i, quan cal, irreverents: fictícies, com les que escrivia el gran Jorge Luis Borges o l’endevinaire Gabriel García Márquez . És a dir, més certes que els fets reals.