Pere Antoni Pons13/04/21 13:12
TW
0

La setmana passada, l’extrema dreta va atacar amb còctels molotov la seu de Podemos a Cartagena. És un atac que ha de ser condemnat sense embuts ni matisos. Això no vol dir que no es puguin extreure, a partir de les reaccions a l’atac, unes quantes reflexions que deixen en mal lloc al progressisme espanyol. Resulta bastant escandalós, per exemple, sentir progressistes espanyols dient que la culpa de la revifalla de l’extrema dreta espanyolista és de l’independentisme. És escandalós perquè dir això és culpabilitzar el feble davant el fort, però també perquè dir-ho és donar per bona la idea que, fins ara, l’extrema dreta espanyolista ha estat marginal i inofensiva. I no ha estat ni una cosa ni l’altra. Al contrari: si avui Vox i el seu discurs autoritari, xenòfob, populista i virulentament ultranacionalista són tan presents i tenen tant de predicament és perquè durant dècades el xup-xup neofranquista que hi havia a la judicatura, a l’exèrcit, als mitjans de comunicació i en certs sectors del PP, de Ciutadans i fins i tot del PSOE ha preparat el terreny.

A banda d’això, has de ser d’un adamisme molt ignorant, egocèntric i barrut –hi ha simpatitzants, dirigents i ideòlegs de Podemos d’un adamisme que escarrufa– per pensar que els atacs feixistes contra Podemos representen una novetat a l’Espanya moderna: com si la Batalla de València no hagués comptat amb el concurs del blaverisme neonazi, com si l’extrema dreta no hagués assassinat Guillem Agulló i tants altres com ell, com si Fraga no hagués sorgit de les entranyes del franquisme, com si l’ Aznar de la segona legislatura no hagués fomentat i propagat una visió essencialista, reaccionària i bel·licosa de l’espanyolitat... No són pocs els simpatitzants, dirigents i ideòlegs de Podemos (i de la seva marca catalana, els comuns) que juguen a equiparar l’extrema dreta de Vox amb Junts per Catalunya. Sempre que sent aquests comentaris injustos i banalitzadors pens el mateix: si mai Vox arriba al poder, a tots els que deis això se vos impartirà una versió hard de Barrio Sésamo sobre què és extrema dreta i què no ho és.

Una darrera cosa: el progressisme espanyol, espantat, diu que cal plantar cara a l’extrema dreta. Ingenus... L’extrema dreta ja ha guanyat des del moment que molts progressistes espanyols comparteixen amb Vox una idea centralista i castellanista de l’espanyolitat.