0

Aquest relat s’escora sense trencacolls cap a la mar. El salnitre impregnà l’única barriada de Palma on els moradors vivien al socaire de la brisa marina: la Calatrava. Els carrers dels Blanquers o de la Pelleteria informen que allà es treballaven les pells. L’empremta de l’adoberia marcà el ritme de la vida dels calatravins. Fora d’aquest barri, ningú no volia viure aprop d’un adoberia. La fetor que desprenien els carrers de la Calatrava era capaz de remover las tripas dando verdaderas náuseas al mortal que no fuera curtidor . Les pells que s’assecaven al sol tenien, encara, restes de carn. Les afeccions de la pell dels assaonadors eren freqüents, la rogna d’acqua , deien els adobers italians.

Avui fa goig passejar per la Calatrava. Fer-ho calmosament permet apreciar la singular morfologia urbana. Fa 100 anys, la Porta del Mar conduia cap a un escenari excepcional, la Mar. El tren travessava la ciutat i arribava a la mar mitjançant un túnel soterrani, al Parc de la Mar es veu la sortida d’aquest passatge. Les intal·lacions portuàries es trobaven ben aprop. Allà, l’activitat era frenètica. Els vaixells es carregaven amb productes illencs –ametllons, figues, saboroses fruites, porcs, farines, conserves, sabons, teles de cotó, flassades de llana, espardenyes, sabates–. Després solcaven els oceans i es despatxaven aquests gèneres. En el segle XIX, la murada era un passeig, tranquil, romàntic, però abans de la modernització de les comunicacions també era una talaia des d’on comerciants, carregadors i famílies escodrinyaven la llunyania amb l’esperança de veure arribar les naus que havien partit mesos abans. Les embarcacions retornaven amb les bodegues atapeïdes, se descarregaven amb diligència i, després, s’expedia el gènere per la geografia mallorquina.

Sota el títol ‘L’atmosfera industrial de Palma, segle XIX’, s’han publicat 6 articles, deutors del llibre La ciutat amuntegada. Indústria del calçat, desenvolupament urbà i condicions de vida en la Palma contemporània (1840-1940). Ho he fet venir bé perquè enguany compleix 20 anys aquesta criatura meva. Amb més o manco fortuna, ho he volgut compartir amb vostès. I ho he fet amb la mateixa il·lusió de quan començava a investigar, la mateixa.