El próximo viernes 29 se celebrará la asamblea de docentes que decidirá la fecha en la que tendrá lugar la primera jornada de huelga del nuevo curso escolar, que arranca el 12 de septiembre.
La reunión, cuyo lema es ‘Ara va de bo!’ y para la que se ha editado un vídeo bajo el título de ‘Verd runner’, ha sido fijada a las 18 horas en el Auditori de Porreres. En la asamblea se decidirán también otros temas «importantes», en referencia a otras acciones, según la Assemblea de Docents, por lo que se insiste en que «es imprescindible» que asistan todos los profesores que puedan.
A finales del pasado curso los docentes acordaron, también en asamblea, que las medidas más contundentes, como la huelga, no se llevarían a cabo hasta el último trimestre del año escolar, coincidiendo con las elecciones autonómicas y locales de mayo.
Pero hubo un hecho en verano que les hizo cambiar los planes: la Conselleria d´Educació dictó el 31 de julio una resolución según la cual los centros educativos que no hayan aprobado su proyecto lingüístico del Tratamiento Integrado de Lenguas (TIL) deberán aplicar uno redactado por la propia administración.
La respuesta de los profesores a lo que consideraron «una provocación» no se hizo esperar y enseguida acordaron celebrar un día de huelga durante los primeros días del curso, aunque en ese momento aún no decidieron qué día se celebraría.
Campaña
Además, ahora, a pocos días de que maestros y profesores deban regresar a las aulas, la Assemblea de Docents ha puesto en marcha, a través de su página web, una campaña para animar a más profesionales a participar ante lo que se prevé «un curso muy intenso y lleno de retos». «Es el momento de reorganizarnos, de incorporar más gente al trabajo activo dentro de la Assemblea» para «avanzar hacia una resolución satisfactoria del conflicto», aseguran en la web.
153 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Bla Bla Bla..... Menudo sesgo demagógico que me digan que las mejores notas de selectividad son de la publica; lógico y de sentit comú.....el que llega a selectividad en la publica es porque es bueno. En cambio en las privadas y concertadas hay mas de un hijo de papa que llega, a trancas y barrancas, pero llega tan justito que no pasa del 5 pelado....porque el centro lo controla y esta encima del alumno.......
Irresponsablemente VAGOS..... Despues de mas de 2 meses de vacaciones, a cargo del contribuyente; una vez mas a fastidiar al mas débil: el alumno. Atajo de sinvengüenzas o poca vergonyas; que camuflándose en la reclamación de una enseñanaza publica de calidad, cosa que queremos todos los ciudadanos. Cuando el peor mal de la educación publica son ellos mismos pues en vez de dedicar sus esfuerzos y energías a la docencia..... dedican sus energías a la indecente politicaca....... Estic indignat amb aquesta genteta verda....
VERDE !
Saps que ho ets de b.
D'entrada, el pitjor perill per a la cohesió social és la separació de dues comunitats per qüestió de llengua: una monolingüe en castellà i l'altra bilingüe. Fins ara l'escola, amb el consens de la majoria de pares (que varen votar clarament a favor dels anteriors projectes lingüístics) i professors aconseguia que els alumnes acabassin l'ESO dominant més o manco bé les dues llengües, i això era l'objectiu i ha estat un gran èxit social. Qui ha volgut rompre aquest equilibri per afavorir el castellà (amb l'excusa de l'anglès) ha estat el Govern amb l'improvisat TIL i el culpable de polititzar l'educació. L'Assemblea només ha volgut demostrar la inviabilitat d'aquesta llei i posar-hi un poc de racionalitat. Com podrà el 40% de l'alumnat amb problemes de comprensió lectora en castellà i en català superar una assignatura en anglès? La conseqüència serà més abandonaments i més fracàs escolar, perquè el gran problema del nostre sistema escolar no estroba en l'excel·lència, sinó en aconseguir que els alumnes que ara abandonen puguin aconseguir el títol de Secundària. D'altra banda, defensar una llengua i una cultura és polititzar l'educació? Fa política la RAE, l'instituto Cervantes, etc. quan defensen la cultura castellana? I un professor de castellà quan ensenya literatura? I com pot ser que aquesta associació defensa l'autonomia dels centres quan el TIL i la LOMQE són un atac directe a la línia de flotació d'aquesta i una imposició inamovible a la majoria de pares i professors? Absolutament totes les institucions i associacions pedagògiques i acadèmiques (inspectors, UIB, AMPAS...s'han manifestat en contra del TIL, però el criteri que es vol imposar és el d'una ínfima minoria. No té cap sentit
Majoria absoluta no vol dir dictadura. Un President de tots està per resoldre els problemes, no per crear-ne de nous. Els mestres no volen imposar res, només demanen diàleg i un president que ha rebut fins al darrer mot del credo si era d'extrema dreta, no pot negar-se a escoltar a la majoria de la comunitat educativa (UIB, inspectors, pares inclosos). I recordem que el PP va treure 70.000 vots i la manifestació verda més de 100.000.
¿Sabéis lo que pasa, pperos? ... pues que los docentes son universitarios, gente formada y culta a la que NO podéis tomar el pelo porque sí. Y en esa estamos. Y eso no lo podéis cambiar por mucho que gruñáis, rebuznéis o mintáis (aunque lo intentéis con el perjuicio a la educación pública y de calidad). Y no lo vais a poder cambiar porque PODEMOS pararos los pies, por criminales sociales. Y así se hará.
Antonio, si no vols que el teu fill aprengui català-mallorquí, estàs en el teu dret, però procura tenir en compte que el condemnaràs a ser un foraster tota la vida, a menysprear tota llengua que no sigui la seva i a tancar-se totes les portes de la cultura de Mallorca que es fa en català (literatura, teatre, cine (Pa negre, d'un mallorquí), rondalles, etc.). No sé fins a quin punt un pare pot desitjar això per a un fill. Amb el mallorquí no podem anar a Londres o París, però sí a Pollença o a Manacor a fer una xerradeta amb els amics, que també és important
El problema de l'Educació a Balears no és el nivell d'excel·lència, que crec qe és equiparable a qualsevol país europeu. El problema són els alumnes que abandonen els estudis perquè tenen poques expectatives, poc suport familiar o problemes d'aprenentatge que l'escola no pot solucionar perquè no té mitjans ni recursos, sobretot professors de suport. I això no ho arregla l'anglès, sinó ajudes a les famílies i a les escoles
convé dir que les millors notes de Selectivitat han estat per alumnes de centres públics que varen patir les vagues, excepte dues alumnes de Madre Alberta. És més: la mitjana més alta de Selectivitat de Balears l'ha treta l'IES de Marratxí. Així que les conseqüències no s'han notat i diu molt de la qualitat de l'educació pública en comparació a la privada, tot i tenir els alumnes amb més problemes.Tanta indignació per perdre un dia de classe quan la meva filla de 7 anys, que va a un grup de 28 alumnes (i alguns de necessitats educatives especials), va estar 10 dies sense mestra per una baixa que no es va cobrir. És que la meva filla no té dret també a l'educació i multiplicat per deu dies?