Margalida TurPalma10/12/24 7:15
TW
0

Vaig conèixer Guiem Frontera fa molts d’anys. Jo acabava de començar a fer feina a la Gran Enciclopèdia de Mallorca, aquella universitat sense títols que va ser la redacció de l’enciclopèdia. Una redacció jove i entusiasta que el que volia era treballar d’allò que havia estudiat. Cap de noltros no superava la trentena i ens entusiasmava aquell ambient. Fou la primera oportunitat que tenguérem per començar a investigar de bon de veres, d’anar a cercar tota la informació precisa per fer aquelles veus, unes més llargues que les altres, però que totes plegades formen la gran obra de l’Enciclopèdia de Mallorca. En Guiem, juntament amb Llorenç Capellà, Damià-Ferrà Ponç i Josep Mascaró Passarius feia part d’aquell Consell de Direcció que, dirigit per Pere A. Serra, repassaven setmanalment totes i cada una de les veus que els redactors i col·laboradors preparaven.

Han passat molts d’anys des de llavors, però aquell mestratge, aquelles anotacions que ens feien arribar feren que tots noltros aprenguéssim a valorar el que és important o no d’un text. Que les frases, no per llargues són més bones, que simplement cal tenir els conceptes clars i ben estructurats.
Amb els anys, en Guiem es va convertir en l’amic amb qui sempre confiar. La persona que me va ajudar en les meves primeres tasques com a comissària d’art, el que me va obrir les portes en aquest complicat món dels freelance, el que m’orientava amb les idees i les propostes, el que sempre podia demanar consell, el que compartia les seves troballes artístiques o musicals, el que sempre tenia la paraula precisa per encoratjar-te.

Sé que la valoració intel·lectual de Guillem Frontera està per sobre d’aquestes línies, però jo he perdut un amic, i això és el que més dol en aquests moments.