La plaça de Sant Jordi s’inaugurà el 1960. Aleshores, el rector Francesc Caimari amb un grup de veïns demanaren al batle Màxim Alomar que es pogués posar el nom de plaça del Bisbe Planes, fet que acceptà de bon grat. Mossèn Francesc Planes havia estat vicari in capite de Sant Jordi entre 1929 i 1931, recent arribat de Roma on s’havia doctorat en filosofia i teologia i s’havia llicenciat en Sagrada Escriptura. Fou un vicari molt apreciat pel nostre poble i sempre tengué un gran apreci pel poble on començà l’activitat pastoral. D’aquí passà a Alaró, Llucmajor, Sant Nicolau, fou canonge de la Seu, professor del Seminari, vicari general de la Diòcesi de Mallorca i finalment fou nomenat bisbe d’Eivissa. El nostre poble li regalà un anell de bisbe i ell, en el seu testament, deixà diversos ornaments religiosos a la nostra parròquia.

Ara l’Ajuntament vol llevar el seu nom de la nostra plaça per substituir-lo per ‘plaça del Poble’ perquè hi ha el rumor que ajudà a la repressió franquista. Pel que sabem fou un home cabdal, de seny i d’una gran senzillesa, com ho mostra que el 1970, 10 anys després d’haver estat nomenta bisbe d’Eivissa presentà la renuncia per causa de la salut i demanà poder entrar a les ‘hermanitas’ on hi passà els darrers anys de la seva vida estant sempre a punt per ajudar a les parròquies veïnes en el que pogués.

Tal volta s’han d’entendre les simpaties de capellans de cara al ‘movimiento’ a causa de l’assassinat de tants capellans durant la República. A Menorca en fussilaren 39, a Eivissa 26 i en tot Espanya passaren els 7.000 i cremaren esglésies, arxius… A Mallorca n’hi hagué un, mossèn Jeroni Alomar Poquet afussellat pels feixistes per ajudar a republicans a sortir de Mallorca. A Sant Jordi el vicari Rafel Caldentey sofrí per part de joves santjordiers i de s’Hort des Ca, enmerdament de les parets i portes de ca seva, com també insults i tot pel fet d’esser capellà. Molts de capellans després es deslligaren del ‘moviment’ per les consequències que comportà.