Cartas de los lectores

SOS Direcció General de Depèndencia (GOIB)

TW

L’eslògan que es llegeix quan una persona entra a les oficines de la Direcció General de Depèndencia del carrer Gabriel Alomar I Villalonga és:

« … Ho escoltaré tot, fins i tot els teus silencis»

Eslògan demagògic i amb receptors invertits, ja què qui ha d’escoltar tot i fins tot com diuen vostès , els silencis, són els representants de l’Administració al servei del ciutadà i que en aquest cas en concret es troben a les taules dels punts d’atenció de l’esmentada Depèndencia, tal vegada ja que vostès ho han proposat , tendria que ser el «mantra» diari del seus representants públics, ja qué els seus receptors quasi sempre són persones vulnerables, amb circumstàncies límits.
Per circumstàncies familiars he hagut de tramitar un procés de revisió de Grau per poder optar a les ajudes d’aquest Govern, procés que ha estat, i encara no està resolt, un procés llarg i angoixant, a on cada vegada en el punts d’atenció ens deien coses diferents, incongruents provocant que la nostra angoixa, el nostre «silenci no escoltat» es traduigués cada mes en dos mil euros mensuals per pagar la residència d’un familiar de grau tres que era impossible atendre.
Si qualcú durant aquests mesos ha escoltat el nostre «silenci», la nostra angoixa davant el que ha anat transcorrent ha estat la figura del treballador social, persones professionals, formades i sensibilitzades i compromeses amb el seu treball diari, personal que va sobrecarregat de feina, però malgrat les seves circumstàncies laborals i afegitures de tasques en les seves funcions sí han sabut escoltar el «silenci», del què vostès presumeixen i no existeix.
Gràcies a tots i totes aquests treballadors socials que han coincidit en aquest procés.