Josep M. LlauradóPalma04/04/24 0:30
TW
0

És confortant recordar que pots guanyar el Nobel d’Economia sense ser economista professional ni professor d’economia ni haver-ne assistit mai a una classe, com ho és saber que la teoria de la decisió (la megaciència que aplega economia, psicologia i gairebé tota la ciència social) ha acabat descobrint que les persones prenem poques decisions i sobretot poques decisions lliures. Això ho explicà, i ho encarnà, Daniel Kahneman, nascut el 1934 i mort fa pocs dies, Nobel el 2002 i el mateix al·lot de sis o set anys que va ser amablement acompanyat a casa per un soldat alemany, al Paris ocupat: el soldat no s’adonà que aquell nin era fill de jueus lituans emigrats els anys 20, i aquell atzar despullat de tota racionalitat, recordava Kahneman, condicionà tota la seva vida.

Kahneman es formà a Israel com psicòleg, treballà per a l’exèrcit decidint quines personalitats s’adeien més amb les necessitats militars i començà a estudiar com la gent pren decisions. Excel·lent divulgador, com creia obligat en tot investigador, forjà durant dècades una teoria sobre com decidim, que no sona gens excepcional però que sí ho és, deia, per als que aconsegueixen traslladar-la a la pràctica. Com prenem decisions? Doncs evitant els riscos, sobreestimant els detalls i criticant els altres enlloc d’examinar els nostres errors, confiant massa en els tòpics empresarials, dissimulant que sovint som ganduls i que reconèixer-ho ja seria un avantatge, confiant en una memòria que ens ajuda i alhora ens enganya, oblidant que el diner no garanteix la felicitat malgrat la pobresa la impedeix amb seguretat (com era un científic ho precisà amb xifres: per davall de 60.000 dòlars l’any la gent és infeliç, però més diners no afegeixen més felicitat)... Decidim, sovint i amb matisos, des d’una mentalitat de predicador o fiscal, pensant «Les meves creences són correctes, els altres estan equivocats», perquè hem fet d’això el nucli de la nostra identitat; sobrevaloram la intuïció, que ningú sap què és, perquè ens fa sentir bé, i ni aprenem dels errors ni acceptam que una idea és bona només si condueix a d’altra millor. Tanta sort d’aquell primer descobriment: la majoria de persones prenem poques decisions...!