Sempre he entès la política com un debat constructiu, responsable i respectuós entre distintes idees i maneres de veure les coses i soc de l’opinió que la veritat és el pilar en el qual s’edifica aquesta política. La mentida és dantesca; no en va, el poeta italià li reserva el confí més profund de l’infern i, dins el pòdium de les irresponsabilitats en política, la mentida i la manipulació en són les campiones perquè debiliten les estructures sòlides pròpies de la democràcia. Tot i això, ambdós subterfugis han trobat un perillós aliat amb la Sra. Cladera.
Dins l’escenari polític mallorquí, veim horroritzats com la portaveu socialista amb massa freqüència menysprea la confiança d’aquells a qui promet servir, en un intent d’imposar una política al·lèrgica al compromís, la tolerància i el respecte a l’adversari. Ho feu mentre n’era la presidenta de la institució i la manca d’examen de consciència la condueix a fer-ho ara a l’oposició.
Podríem pensar que ha entès a la perfecció el funcionament de la comunicació d’avui dia. El filòsof Schopenhauer, pare del pessimisme metafísic, ja advertia fa més d’un segle que estar exposats al renou informatiu ens faria confondre lo recent amb lo valuós. Un excés de dades, i més si aquestes no s’ajusten a la realitat, és més perillós que l’absència d’elles. Així, dia rere dia veim com la desinformació forma part d’una oposició capaç de pervertir la democràcia pel seu propi benefici, que un dia deixà de ser el de tots. Fins aquí ho podríem comprendre -que no compartir- però, si a la mentida, la postveritat i la manipulació li afegim la difamació, com hem pogut veure aquestes darreres setmanes, el talant de la Sra. Cladera es converteix en greument irresponsable i groller.
A les contínues acusacions vetllades a les que ens té acostumats en seu plenària, augmentant l’ambient tòxic i polaritzat, ara li hem d’afegir atacs personals apuntant directament a la vida privada del president Galmés i insinuant, sense proves, que se’n va anar de viatge amb el seu fill amb doblers públics. Evidentment i en un acte d’extrema transparència -no tenia per què fer pública informació privada- el president va demostrar haver pagat el viatge de la seva butxaca.
Aquesta actitud només pot ser fruit de qualcú que s’ha cregut el seu propi mite: que l’esquerra és tot allò que és bo i pixa colònia -amb perdó- i el centre i la dreta la seva quimera, portadora de tots els mals. I cal advertir que el major enemic de la veritat no sempre és la mentida sinó el mite. Per sort, com recordà Kennedy, es pot enganyar a alguns tot el temps i a tots algun temps, però no es pot enganyar a tots tot el temps. La llibertat de la Sra. Cladera de mentir té també els seus límits i la gent ja comença a ser conscient de com és el nou partit socialista. De seguir així, no seria d’estranyar que Més per Mallorca els acabés fent un ‘benegà’ en les properes eleccions.
Ara que en defensa de la seva pròpia i hipotètica volonté gènèrale la Sra. Cladera surt de l’armari democràtic i abandera la degradació de les institucions baix el pretext d’un falç triomfalisme ideològic, cal que els moderats no entrem en aquest joc i de la mà del president Galmés continuem avançant, encarnant el canvi que desitjam, presents en el debat constructiu de les idees i oferint la necessària resistència a aquesta degradació, tot i jugar en camp contrari. Amb sort, el mal temps escamparà i recuperarem el sentit comú per bé de tots els mallorquins.
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
El discurs t'ha quedat molt xulo. Ara bé, formes part del partit més corruppte d'Europa, el del palau de congressos, del Palma Arena, del que pactava vots a son banya, el que va tenir en Bauzá, en Mates.. per favor, si realment vols el que dius, sigués coherent i deixa el partit
Ha hecho usted DIANA... próximo paso INDULTOS a los ERES