Josep M. LlauradóPalma28/03/24 0:30
TW
1

Ho explicava el periodista Xavier Colàs, ara expulsat de Rússia després d’haver-hi treballat dotze anys com corresponsal: «El dia que vaig veure com Putin es posava l’abric, enmig del hall d’un hotel, vaig comprendre que el president rus moriria en el poder, mai no en cediria ni una engruna i mai no tornaria a la vida normal». Colàs, que acaba de publicar un llibre sobre la Rússia que ha viscut (Putinistan. Un país al·lucinant en mans d’un president al·lucinat), detallava que veié a Putin caminant dins aquell hotel, i que simultani a un seu mínim gest d’aixecar els braços sorgí del no-res un subaltern que li encaixà l’abric amb rapidesa i perfecció, sense esforç per part del dignatari dictador.

L’escena és del tot creïble, perquè s’han fet famosos els sicaris legals que impedeixen qualsevol contacte físic amb el dictador, com comprovaren Angela Merkel o Justin Trudeau, i perquè és coneguda la contundència amb què Putin tracta tant els col·legues com els enemics; un tracte cap a la resta d’humans que deu emergir del mateix lloc del seu cervell, sens dubte.

Abans de l’anècdota els abrics de Putin ja tenien vida mediàtica pròpia. S’han difós imatges i comentaris dels gecs que gasta el president de Putinistan, com l’anomena Colàs. Models Loro Piana (Moet Hennessy Louis Vuitton) de 12.000 euros (la marca de luxe se’n sentí tan avergonyida que donà 5 milions d’euros per ajudar a Ucraïna) i d’altres més modestos de William Jacket, que en algun moment prestà a la primera dama xinesa Peng Liyuan (segur que li recomanaren que el tornàs) o al president dels Emirats Àrabs quan aquest arribà a Sant Petersburg, i explicacions que alguns eren regals del seu amic i col·lega txetxè Ramzan Kadírov.

En tot cas, els abrics actuals de Putin contrasten amb la grolleres jaquetes de plasticot i llana que lluïa Putin en els temps de jove integrista o d’espia fanàtic. Tot plegat, llegendes urbanes centrades en objectes quotidians, com les pipes d’Stalin o el braç d’una santa que Franco exhibia al seu dormitori, de les quals brollen tot de lliçonetes morals. I res a veure amb el que s’esdevé a les democràcies occidentals, naturalment, excepte en això de la dificultat dels polítics per tornar a la vida normal...