La inhabilitat de desconnectar el cap és una cosa que sempre m’acompanya. Com l’ansietat. Potser és el mateix. I bé, com que les misèries compartides són menys misèria, en faig broma. Tot i que sigui incòmode. La vida, en si, és incòmoda. De res serveix que diguem que estam a tope amb la protecció de la salut mental si no hi ha una anàlisi darrere del que ens provoca el malestar. A mi, la incomoditat me la genera les conseqüències de viure a un món turbocapitalista i patriarcal que ho rebenta tot, especialment les persones. I a aquestes altures, millor riure que plorar. És per això que dins el meu cap no és just que el meu malestar mental, condicionat a un sistema devorador i realment brutal, me’l mengi sola: per això faig broma, perquè la incomoditat d’un món que ens furta vida ha de ser compartida.
Misèries i incomoditats
03/02/24 0:30
También en Opinión
- La ayuda del Imserso que desconocen los jubilados
- El Seprona halla vertidos de escombros en siete inspecciones de fincas rústicas
- «Somos la provincia con mayor número de pruebas deportivas con ocupación de vía de toda España»
- «Mis 'inqui-okupas' me han amargado la vida y he perdido casi 50.000 euros, pero he conseguido echarlos»
- Muere un turista de 21 años tras precipitarse en un hotel en Playa de Palma
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.