Josep M. LlauradóPalma18/01/24 0:30
TW
0

Si ets famós has de prendre partit, és un signe dels temps, i si has de prendre partit i vols evitar-te maldecaps, tria’n un que no generi controvèrsies. És el que fan els practicants de causes com ara la salut mental (Glenn Close), la lluita contra la fam infantil (Stephen Curry) o el tràfic de persones (Tim Tebow), el benestar dels refugiats (Angelina Jolie) o els Drets Humans (George i Amal Clooney), i bé que fan i moltes gràcies a tots. Però la causa palestina, o la israeliana, no és d’aquestes causes d’acord, i per això cada dia s’exigeix més a tots els personatges famosos que hi preguin partit. Maha Dakhil, la cap de l’empresa que representa, entre d’altres, a Tom Cruise, Natalie Portman i Madonna, ha renunciat al càrrec després de ser acusada d’antisemita, i el Writers Guild of America (WGAE i WGAW), el sindicat de guionistes més important dels Estats Units, ha vist com socis de pes com Dan Gordon, habitual de les pel·lícules de Kevin Costner i Denzel Washington, es donaven de baixa abans de prendre una posició pública sobre el conflicte.

Sort que tots aquests famosos, i fins i tot els ciutadans diguem-ne normals (sempre que vagin calents de butxaca) poden estalviar-se aquests maldecaps si opten per l’assessorament de Sandra Mayer, historiadora de la literatura i la cultura i politòloga de prestigi, que ha escrit un manual d’orientació sobre aquests espinosos temes, Authorship, Activism and Celebrity; i que desplegà les seves sàvies orientacions a un seminari que tingué lloc a Oxford aquest setembre. Sense concretar gaire la cosa, com és de preveure, Mayer garanteix que els seus consells permetran a tothom superar aquests incòmodes destrets que planteja l’actualitat i afegir a la fama obtinguda en cada gremi la de «brúixoles morals i veus de la raó», sense sumar a cada biografia més preocupacions sociopolítiques, de manera que tothom pugui «actuar com a crític agut del Zeitgeist» (això només ho pot explicar Iker Jiménez) tot apel·lant a la consciència política, moral i social dels seus admiradors. Potser d’aquí ha rajat el consell previ a la recent declaració del rei en defensa d’un estat palestí (perquè, no era neutral, aquest personatge?).