Durant els últims seixanta anys hem anhelat avançar en el procés de democratització de l’Església. No és una causa perduda, per molt que l’organització religiosa que conserva el poder eclesiàstic persisteix a mantenir la tesi contrària. Són multitud els cristians d’obediència romana que han ensenyat valors democràtics i han fet de l’Església un taller de lluita pels drets civils i la participació. Molts ho han fet, a més, sabent que la institució en la que pretenien viure en comunió no caminava al mateix ritme, a nivell intern. El papa Francesc es dirigeix de forma recurrent a un món ferit i en molts casos en mans d’autòcrates i autoritaris de dreta i d’esquerra en el sentit més miserable de la paraula. Parla de drets i cerca vies de diàleg d’una manera creïble, però no aconsegueix fer avançar la institució de la qual n’és el primer servidor. Francesc és un referent sobretot pels no creients i per a molts que anhelen respirar amb un mínim de dignitat. És, el papa, un bon home, perseguit i criminalitzat per un entorn clerical i principesc, engolosit pel poder i ensenyorit en una posició social que parla més del passat que del present.
Democràcia i Església
22/10/23 0:29
También en Opinión
- Susto en aguas del Port de Sóller: una culebra de considerable tamaño pasa entre dos piraguas
- La mayoría de vertidos ilegales en fincas rústicas se localizan por denuncias anónimas
- Los juzgados permiten que madres lleguen tarde al trabajo para llevar a sus hijos a clase
- Un trabajador muere en Algaida al caerle encima una viga cuando arreglaba un cobertizo
- La isla gemela de Mallorca que está en Corea del Sur
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.