Pacte turístic

El canvi d’ús és un instrument per eliminar oferta obsoleta i a més intentar crear habitatges a preus assequibles, residències socials i assistencials o espais d’innovació sense consumir territori. Un instrument on s’ha donat un paper decisori als ajuntaments com a administració urbanística a través d’un informe preceptiu i vinculant i així garantir que les reconversions es produeixin allà on tenen sentit i són assumibles. N’hi ha que ho critiquen. Quina és la seva alternativa? Continuar amb establiments obsolets? Expropiar i que li costi un ull de la cara al contribuent? Fer proliferar edificis buits i abandonats on hi hagi okupes i ruïna? Esperar anys i anys que s’aprovin canvis als plans urbanístics?

La modernització, facilitar la reforma i ampliació dels hotels, ha estat una política reeixida i encertadíssima d’ençà que el 2009 es va engegar. Ha generat centenars de milions d’euros d’inversió i ha augmentat la categoria dels establiments. És cert que durant un període de temps es va pervertir la idea permetent també l’increment de places turístiques i les altures dels edificis, però en general la idea no era que hi hagués més turistes sinó que hi hagués hotels amb més prestacions, renovats i dotats de zones comunes més amples i confortables. Donar facilitats per a la modernització és voler avançar en qualitat. El pacte anunciat recentment entre el Pi i els partits que donen suport al Govern, amb el recolzament de la federació hotelera, no és més que un intent d’avançar en aquests i altres àmbits. Hem travessat moments molt difícils amb la pandèmia. La societat reclama altura de mires, actituds en positiu, capacitat d’entesa i solucions eficients. Tot es pot ridiculitzar i agafar per allà on crema, és una actitud molt estesa, massa estesa. Criticar és fàcil, fins i tot potser rendible electoralment, però contribueix molt més al benestar col·lectiu implicar-se i cercar noves transformacions de prosperitat.