-Au, fora son! -digué el rei Jaume II, pegant un cop de puny damunt la taula del seu despatx del castell reial de l’Almudaina. -A veure, Berenguer de Sarrià, lloctinent, i tu també, Miquel Rotlan, procurador meu a Mallorca. Hem de fer el cap viu, ara que he recuperat els meus territoris del Regne de Mallorca. Si volem sobreviure com a Corona independent, haurem d’anar més vius que una centella, perquè aquests falcons, el rei d’Aragó i el rei de França, em farien benes i m’arribarien a donar mal bocí, tot per quedar-se amb la nostra estimada terra.
-I què proposau? -va dir, preocupat, en Rotlan.
-Què vol dir, «què proposau»? -va contestar el rei-. Sou vosaltres, com a màxims càrrecs del meu reialme a Mallorca els que m’heu d’assessorar i donar els consells més prudents i oportuns per al bon regiment i govern de la nostra terra. Bé, bé... preniu nota; a manca de bons consells, al manco, esper que sabreu executar les meves ordres.
-Sí, sí, per suposat, bon rei; -contestà en Sarrià. Ja ho saps, escrivà, pren bona nota del que ordena el rei:
-Hem d’aconseguir la màxima prosperitat econòmica i de desplegament institucional, urbanístic i arquitectònic. Així que les meves ordres són: Hem de construir un castell al puig de la Mesquida, fort i a la vegada atractiu, que anomenarem castell de Bellver; serà una obra mai vista!. Construïrem palaus a la Part Forana: a Valldemossa, a Manacor i a Sineu, que el meu fill necessita respirar aires purs i ell i jo som molt caçadors. Per cert, també hem de reconstruir aquest castell reial, de tal manera que acabarem anomenant-lo palau de l’Almudaina. Hem de fortificar els llocs habitats més propers a la mar, com Alcúdia i la torre d’en Nunís, aquest darrer per devers Capdepera... Ah, i també la Palomera d’Andratx, on farem un bon port. I, a la fi, hem de crear noves viles i, per descomptat, ordenar les existents; anomenarem aquest darrer pla l’Ordinació de les viles de la Part Forana. Ah... i hem de parlar amb el reverendíssim senyor bisbe per tenir una Seu Catedral així com Déu mana, mai millor dit! Jo, el rei, he dit, avui Idus d’abril de l’any del Senyor 1300. Què te pareix, secretari?
-Uff, senyor rei -digué el lloctinent-, el secretari deu anar molt descansat, que només ha d’organitzar la vostra agenda i repassar si l’escrivà ha apuntat bé el que heu dit... però, nosaltres dos, com a màximes autoritats mallorquines (sempre besant els peus de vossa majestat)... no sabem per on començar aquesta feinada... ni d’on traurem els diners per dur a bon port tan magna empresa.
Jaume II al «Llibre de Franqueses i privilegis del Regne de Mallorca» (ARM)
-Bé, bé, passa a passa, tira a tira -va dir en Rotlan. Ja que hi som, hem de mirar que aquestes empreses servesquin per omplir el tresor reial. Mourem arquitectes, mestres d’obra i picapedrers per començar tantes i tan variades obres i enllepolirem més repobladors amb un bon pla de repartiment de cases i terres; quan més siguin, més cobrarem.
-Ara anam, procurador! Hem d’aprofitar que tenim vent a la vela, ara que la població creix... ara hi ha fam de terres. Teniu deu dies per nomenar dos responsables d’aquestes Ordinacions de les noves viles i per passar-me un pla de treball.
-Oh... molt poc temps, Senyor... però així ho farem. Endavant ses atxes, idò, que barca aturada no guanya nòlits!
Dit i fet, tal com havien acordat, es reuniren deu dies després el lloctinent Berenguer de Sarrià, i el procurador reial Miquel Rotlan, amb Jaume II, rei de Mallorca.
-Au, venga, anem per feines, Rotlan, què em contes? -diu el rei- Ja teniu els directors de l’ordenació de les viles?
-Majestat, sí, ja ho crec: aquí teniu en Ramon des Brull, d’Inca, i en Pere Esturç, de Sóller. Ells vos parlaran del pla d’Ordinació de les viles de Mallorca... Saben on se colga el dimoni!
-Idò, dau-li cebes esmolau-vos sa garrova, que això ja crema en es verd i jo vos escolt amb un pam d’orella!
-Senyor, va dir en des Brull, el meu company i jo hem dissenyar per a vós un pla de desenvolupament de la població i de la producció agrícola i ramadera de Mallorca, especialment de les zones central i oriental de l’illa, que és on més fretura hi ha. Proposam crear pobles per poder-hi viure, però també repartir terres i pastures; tots els pobladors tendran un patrimoni idèntic: un quartó a la pobla o vila i cinc quarterades de terra i deu de garriga al fora vila. Així fixarem la població en pobles o viles noves i posarem en circulació terres de conreus i pastures, a canvi del pagament de renda. Hem d’anar alerta, Senyor, perquè aquests territoris són posseïts per terratinents i cavallers, que vossa monarquia haurà d’obligar, de bon dret, és clar, mitjançant aquestes Ordinacions, a establir-les als nous pobladors.
-Vatualmón... parles com un professor de la Universitat de Montpeller. Cobraran o no, els senyors alouers de les terres?
-Oh, sí, és clar que sí, Majestat!
-Idò no et preocupis. Així ho farem. Això ja està dat i beneït!
-Idò sí -continuà n’Esturç-. La renda hauria de ser un cens en doblers comptants i sonants; els terratinents no posaran el crit al cel, perquè l’àrea afectada per les Ordinacions és una part reduïda de la demarcació municipal, devers un deu per cent. Per tant, potser perjudiquem alguns terratinents, però la gran majoria se’n beneficiarà, perquè les seves terres tendran més demanda.
-Idò perquè les terres dels grans terratinents tendran més demanda, amb uns nous pobladors que disposaran d’una extensió de terra i una altra de pastura, però, com que no n’hi haurà prou per a la seva subsistència, s’hauran d’enginyar i demanaran per treballar a altres terres. Els ingressos suplementaris només es podran obtenir llogant terres, bestiar o pastures dels terratinents, oferint mà d’obra a les seves explotacions o adquirint més terres, en emfiteusi, és a dir, pagant un cens anual. Les Ordinacions beneficiaran clarament el tresor reial i el regne en general. Augmentarà la producció agrícola i de bestiar, cosa que farà pujar les rendes del monarca com a senyor alouer, però també reduirà la dependència de Mallorca pel que fa a la importació de queviures; la concentració de la població facilitarà al rei el seu control jurisdiccional i fiscal; la conversió en diner de la renda consolidarà la reforma monetària i proporcionarà ingressos al tresor reial.
-Plas, plas! -aplaudí el rei-. No sé si ho he entès tot, però... sona bé! M’heu convençut, bon treball. Podem redactar el document i el signaré.
Uns dies més tard, sembla que la cosa ja estava preparada.
-Majestat -digué en Miquel Rotlan, procurador del Regne de Mallorca- Tenim bones notícies, en Ramon des Brull, d’Inca, i en Pere Esturç, de Sóller ja tenen redactat el pla d’Ordinació de les viles de Mallorca...
-Ah, molt bé, que passin, que passin... Meem, bergants, contau, que sabeu trescar més vosaltres per Mallorca amb sos ulls tapats que tots aquests funcionaris meus amb sos ulls oberts!
-Senyor rei, no es mereixen tals elogis- Digué es Pere Esturç-... nosaltres anam per feina... Tal com heu demanat... aquí teniu el document de les Ordinacions de les viles de Mallorca:
-Primer: Ha ordenat lo senyor Rei que cadascuna de les pobles sigui de cent pobladors, i tengui cada poblador un quartó de terra per a edificar cases i doni de cens al senyor alouer del referit quartó de terra 18 diners i que li faci el sisè de lluïsme.
-Un moment, tu i jo entenem això darrer, però em sembla que la gent del segle XXI no en tendrà ni idea!
-Sí, és clar senyor. Bé, això vol dir que aquests cent quartons de terra tenen un propietari directe, o sigui, alouer. Tal senyor tendrà dret a cobrar 18 diners anuals per cada establidor, és a dir, per cada quartó. El lluïsme és el que ja comencen a dir alou; és a dir, que si un establidor o posseïdor del domini útil ven el seu quartó, haurà de pagar al senyor del domini directe l’alou o lluïsme, en aquest cas, una sisena part del que haurà cobrat el venedor. Ah... per si de cas no ho saben els mallorquins del segle XXI, un quartó de terra és la quarta part d’una quarterada, és a dir, 1.775 m2.
-Bé, fins aquí supòs que hi arribaran, aquesta gent tan viva de l’era d’unes màquines que, mira per on, també es diuen ordinadors; ah... Continua, continua...
-Segon: Ha ordenat el rei que el dit establidor o establidors hagin de donar carrers comuns a la dita pobla, és a dir, un destre i mig que son tres braces reials. Sí, sí, ja ho sé, Majestat, afegesc que un destre i mig equival a 6’321 m.
-Tercer: Ha ordenat el rei que siguin assignades a la dita pobla cinc quarterades de terra per fer vinya i horts i terra llaurable, i que aquestes quarterades damunt dites siguin estimades a preu acceptable segons el valor i la condició de la terra a vista i a coneguda dels ordenadors que el senyor Rei ha posats... Uep... Aquests no són màquines, són en Ramon i jo!
-Quart: Ha ordenat que els dits ordenadors siguin veedors [inspectors] sobre totes les aigües i fonts que la dita pobla haja mester.
-Cinquè: Ha ordenat sa Magestat que cadascun del pobladors pugui haver deu quarterades de garriga on pugui tenir son bestiar i sigui taxada la dita garriga amb un cens convenient a coneguda dels dits ordenadors. El seu bestiar podrà tenir empriu a les terres dels veïns qui amb ells confrontaran, des de la sortida fins a la posta del sol.
-Sisè: Ha ordenat el rei que en les pobles on no serà trobada aigua de fonts ni de pous, que hi siguin fets aljubs i basses i tenguin l’ajuda del terç de la cisa [impost que es cobrava damunt els comestibles] de la seva parròquia.
-Setè: Ha ordenat també que es puguin atorgar préstecs a aquells qui aniran a viure a la pobla i, per tant, vulguin fer ca seva, i que necessitin ajuda per construir les cases .
-Molt bé, feina feta.... m’heu llevat un pes de damunt. On és la ploma? A veure si em surt bié la cal·ligrafia: «Nos, Jaume II, rei de Mallorca, comte del Rosselló i senyor de Montpeller, signam aquest document al castell reial de Mallorca, a les Calendes de maig de l’any del Senyor de 1300».
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.