Som a finals de juny de 1399. Dom Bonifaci Ferrer, procurador de la cartoixa de Porta Coeli, a prop de Sagunt, sol·licita la presència del seu company cartoixà Pere Despujol: «Hem de trencar la regla del silenci perquè tenim importants notícies per comentar; mirau el que diu el rei Martí, segons el Decret reial, signat a Saragossa el 20 juny 1399: «Nos per reverencia de Déu e per gran devoció que havem al ordre de Cartuxa havem donat lo palau o casa nostra de Valldemossa per fer e construir-hi un monestir... Rex Martinus».
Recordau que el nostre Pare General, des de la Grande Chartreuse envià l’any passat dos monjos de la casa mare per a realitzar la inspecció d’aquell palau abandonat. El procés anà endavant i el rei ens donà el Palau per escriptura pública davant el notari i secretari reial Guillem Pons el 15 de juny d’enguany... Heu de partir immediatament, amb el germà convers (frare llec) Vicent i amb el novici Bru.... quan ens informeu que tot va bé, us enviaré quatre pares més i alguns conversos». «Ah, molt bona notícia, Pare Bonifaci. Molt bé, així ho farem».
En 15 dies es preparà l’expedició naviliera que, via port de València, arribà a Mallorca. El jove novici, després d’una bona travessia que no l’alliberà de la marejada del neòfit en temes mariners, obre la boca d’admiració davant el perfil de la Ciutat de Mallorca nascut de la mar i retallat en el cel; el pare Despujol, erudit i coneixedor de la història, recorda la frase històrica: «Oh, jovenet... ja ho va dir el rei en Jaume: E vérem. Mallorques, e semblá'ns la plus bella vila que mai haguéssem vista, jo ni aquells qui amb nós eren». «Bona frase, mestre». «I ara, afanyem-nos, que no tenim temps de diversió... hem de pujar a una vila de muntanya, on hi ha un antic palau reial que, si Déu vol, podrem ocupar». Es gira cap al discret i feiner germà llec: «Fra Vicent, heu de llogar un traginer i dues mules per pujar a Valldemossa, que aquests fardells que portam pesen molt». «Així ho farem, Pare Despujol».
Dit i fet! L’expedició puja lentament, primer per camí de carro i després per camí de ferradura, entrunyellat amb el torrent. «Pare, això no és un camí, és un torrent, sort que som a l’estiu i no corre l’aigua». «Així és, novici Bru, recorda que els camins del Senyor són «carreres llongues, perilloses, poblades de consideracions, de sospirs e de plors, e il·luminades d'amors», com digué aquí mateix el savi Ramon Llull fa cent-vint anys, quan feia el camí per anar a Miramar». Vet aquí el poblet, a la dreta i, a l’esquerra i un poc més amunt, el palau abandonat. «Però, Pare, com pot haver quedat així de malparat aquesta joia muntanyenca?». «Oh, fill meu, desaparegué la Corona Mallorquina fa cinquanta anys i ara ningú compareix per aquí... ni els reis de rondalla. Així mateix, veig que els jurats de la ciutat i del Regne de Mallorca i també els de Valldemossa ens han preparat les estances corresponents que serviran de bessó de la nova fundació... Avisarem Dom Bonifaci que tot és correcte, malgrat la feinada que tenim pendent, per tal que ens envii els pares i germans que manquen per consolidar aquesta nostra nova casa... Ah... tenim un nom per posar-li: Reial Cartoixa de Jesús Natzarè de Valldemossa... També hem de confirmar les rendes i les terres que ens han concedit, per poder sobreviure... però això serà demà; ara hem guanyat un bon descans».
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.