La Lonja de Palma mostra, per tot el perímetre exterior dels seus nobles murs, concretament a la part inferior, nombrosos solcs o marques, verticals, ben profunds i ben visibles per a qualsevol vianant. Els podem denominar esmoladors populars, ja que, sens dubte, són testimoni de la pràctica d’esmolar espases, ganivets, coltells, destrals i altres eines de tall. Allà els cavallers devien esmolar les armes, els obrers les eines per les seves feines i les madones s’afanyaven a esmolar els ganivets de la cuina... fins i tot, els infants hi podien esmolar les puntes de les baldufes!. Però, no en sortirem tan alegrement.... Perquè, a partir d’una llegenda valenciana que es pot aplicar perfectament a Palma, encara podrem esmolar sa garrova contant una historieta. Idò sí, resulta que al portal de l’Almoina de la Seu de València hi ha unes marques similars a les de la Llonja de Palma, en concret en un dels carreus del lateral de l’esmentat portal catedralici valencià. Conten que era el lloc on s’erigia el patíbul i, per tant, el botxí aprofitava per esmolar la destral abans de mutilar els condemnats.
Quina coincidència, perquè el principal lloc d’execució, a la ciutat de Mallorca, eren les forques del Moll, precisament just devora la Llonja. Funcionaren al menys, des del segle XV fins a la segona dècada del segle XVIII. Les forques apareixen dibuixades al plànol de Palma del canonge Garau, de 1644, ben a prop de la murada que tancava la ciutat. Una de les darreres execucions a les forques del Moll es produí el 8 de gener de 1716, quan fou penjat un home de Sencelles, per lladre i homicida; abans de sortir el sentenciat, es feu un pregó, amb tambors i trompetes, que publicà els seus crims i la sentència; a la plaça de la Llonja formà un batalló que romangué allà fins que acabà l’execució. Conclosa aquesta, tallaren el cap al reu i es fixà a la porta de Sant Antoni, mentre que el cos es penjà en el Pont d’Inca. Amb aquesta tètrica escena, ja veim que a la forca no només penjaven, sinó que també tallaven; hi podia haver de tot: penjament i després mutilació amb destral o coltells, esquarteraments, etc.
Tot això és llegenda; és més versemblant que les marques de les parets de la Llonja fossin creades pels picapedrers per esmolar les seves eines o que un esmolador d’ofici empràs els murs per completar la seva feina. Aquestes mateixes marques, a més de València i Palma, es poden veure en diferents punts del món. A Barcelona n’hi ha moltes, tant en edificacions ben antigues com en obres més modernes; normalment, davant espais on durant segles s’hi realitzaven fires, mercats o on hi havia persones que exercien l'ofici d’esmolador. Els guies turístics d’Egipte donen credibilitat a aquesta explicació, ja que conten que incisions similars a les de la nostra Llonja eren a un lloc on s’esmolaven ganivets. Espais molt concorreguts de gent, com mercats o punts de trobada per anar a treballar, si hi ha parets de pedra bona per esmolar, l’esmolador no hi mancava... i les marques a la paret, tampoc. Encara podem afegir que hi ha una tradició, ben supersticiosa, que diu que esmolar les eines a edificis religiosos augurava bona sort, ja que el metall s’impregnava de les propietats de la pedra sagrada i, especialment, era un talismà que evitava qualsevol mal produït per eines de tall.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.