Xico d'en Guasch: "Vaig començar a comprar productes del camp amb un cavall i un carro"

Sa Cadira des Majors

| | Sant Llorenç |

Valorar:
preload
Francesc Guasch Guasch durant la conversa.

Francesc Guasch Guasch durant la conversa.

16-10-2018 | Toni Ibáñez

En Francesc Guasch Guasch, més conegut com en Xico d’en Guasch, té fama de ser un dels millors comerciants de l’illa d’Eivissa. De fet, va començar en aquest ofici des de ben jovenet.

Amb nou anys ja va avisar a son pare que ell no en volia saber res d’estudiar i que valia més que invertís els sous que havia guardat per pagar-li una carrera en una altra cosa. «Només vaig anar a l’escola primària, no m’agradava gaire. M’agradava més la feina i el camp que no estudiar», assenyala en Xico, que ja compta amb 89 anys.

Nascut a Can Guasch de Santa Eulària, explica com a ca seva arribaren a ser nou persones entre els dos pares i set germans (tres germans i quatre germanes). «Més bo o més dolent hi havia menjar cada dia; vivíem de la finca, sembràvem de tot», assegura.

Amb una quinzena d’anys en Xico ja es feia la vida entre Santa Eulària i Sant Llorenç, el poble natal de sa mare i on vivia una àvia. «Anava i venia. Després del servei militar ja em vaig quedar més aquí i vaig començar a treballar amb el negoci. També em vaig casar a Sant Llorenç i ja m’hi vaig quedar».

I amb 22 anys començar a comerciar. «Vaig començar amb un cavall i un carro, anava a casa dels vesins a comprar productes del camp i els duia als comerciants cobrant una comissió», comenta. A poc a poc el negoci començar a ser més gran i instal·là una nau al Pla de Vila, a l’avinguda Sant Joan de Labritja. Aquell magatzem l’acabà venent i la seu central d’Agrupación Ibiza S. A. (AISA) es desplaçà a la vénda de Safragell de Sant Llorenç, als terrenys on també construí el casament conegut com a Can Xico d’en Guasch, que és on es té lloc aquesta conversa. «Aquesta casa la vaig fer jo i també la vaig batejar, i així ha quedat», apunta.

Bon client dels bancs

Preguntam a Xico si recorda quan va guanyar el seu primer milió de pessetes i ens contesta a l’eivissenca: «Jo quasi sempre n’he tingut falta, perquè quan n’he tingut quatre n’he gastat sis. He sigut un bon client dels bancs; fa molts anys que hi vaig a firma pòlisses».

En canvi, sí que recorda que la primera bicicleta que entrà a ca seva la va aconseguir un dels seus germans en una rifa. «Jo després en vaig comprar una nova i al cap d’uns anys vaig comprar una Guzzi». També diu que ell va ser un dels primers a tenir cotxe a Sant Llorenç, concretament un Citröen Dyane. «Uns veïns que vengueren de França m’ensenyaren a conduir amb aquell cotxe i deien que aviat en durien a Eivissa. Vaig ser dels primers a comprar-lo. Llavor estava de regidor a Sant Joan, podia tenir 28 o 29 anys. Vivia a casa de la meva dona, a Can Vildo, i el camí era un poc dolent, així que deixava el cotxe a un magatzem de Ca na Lluca i arribava a peu».

Comentar

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.